L'horror a Bangladesh (setembre-octubre 2004)


Fins on aguanta la vista, fins allà hi ha l'horror. Tant com pots aguantar la mirada, tant t'és servit contínuament. L'horror té forma de mils de persones vivint al carrer, famílies senceres, dones,  molts homes sols, grups de nens petits, nadons nus sobre el fang, aigües podrides vorejant el petit espai que ocupen, gent morint, al terra, sota la mirada indiferent dels altres. A Dhaka, als carrers sense voreres i sense asfalt, s'hi viu una mort lenta i s'hi mor solitàriament.

La intensitat dels monsons d'aquest estiu ha deixat sense casa a milions de persones. No es veu esperança entre la gent, la mirada dura dels conductors de ricksaws, que s'obren pas en el trànsit absolutament caòtic del país, parla de la indignitat de la vida, que només pot aspirar a sobreviure encara un dia més.

A les àrees rurals la situació no millora gaire, l'aigua ho ha inundat tot, vora les carreteres, multituds de persones colpegen amb la seva pobresa, alguns tenen cases de llauna, una simple estança, sense a penes res a dintre, potser només un llit, potser només un moble. Es cuina fora, quan es pot cuinar, es menja el dia que es pot.  Cap al crepuscle, que dura un instant, són d'una bellesa captivadora les imatges de la gent en els camps d'arròs, o pescant als grans rius, però la bellesa és efímera, contrasta ràpidament amb els cents de focs que s'encenen a la nit, els més afortunats tenen una tenda minúscula amb quatre plàstics esparracats, els altres viuen sense cap protecció, alguns s'aixopluguen en els sostres dels camions...

No hi ha feina per a tants milions de persones, els qui tenen la sort de treballar reben sous baixíssims, la majoria, producte del treball en grans fàbriques occidentals, on es treballa per torns i es dorm allà mateix per torns també. Cada dia el mateix, així és la vida per a milions de persones.

La misèria és tan brutal que no cal ni fer-hi reflexions, ni parlar de les grans desigualtats mundials. S'imposa tallant com un ganivet  el que veiem cada dia de la nostra estada a Bangladesh. Aquí s'hi fa evident la immoralitat del sistema en què vivim. La visió d'una nena d'uns 4 anys, amb la seva germaneta a coll, sense vestits les dues, intentant creuar un carrer de Dhaka, entre els camions, autobusos, ricksaws...  que no s'aturen per res, revela la vergonya i l'escàndol del neoliberalisme que ha impregnat el món. Un veritable malson per a la condició humana

Guillem Feixas Geronès
M. Lluïsa Geronès Estrada

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web