Interculturalitat


Segons un informe recent, a Catalunya es parlen actualment 300 llengües, 150 llengües es parlen a Barcelona, 100 a Salt. He volgut encapçalar aquesta reflexió sobre la interculturalitat amb aquestes dades. Rere les llengües, quantes cultures, religions, procedències diferents? Els nostres carrers ja no tenen el paisatge que tenien abans, ni les nostres escoles, ni les nostres feines... Situar-se en aquest nou món que ha arribat no és fàcil. Gairebé mai les societats no estan preparades per viure els reptes que els toca viure. En aquests moments de canvi és absolutament necessari que s'analitzin les situacions, que es busquin les causes, que es treballi per fer millor la vida de tots.


Potser per això penso que és essencial partir d'unes dades, corresponen a l'últim informe de l'ONU sobre la pobresa mundial. Estan triades a l'atzar entre moltes altres, però totes vénen a dir el mateix: Més de mil milions de persones en el món subsisteixen amb menys d'un dòlar al dia. Uns altres 2.700 milions lluiten per sobreviure amb menys de dos dòlars per dia. 11 milions de nens moren cada any, la majoria menors de 5 anys, i més de sis milions moren a causa de malalties com el paludisme, la diarrea i la pneumònia. En alguns països summament empobrits menys de la meitat dels nens assisteixen a l'escola primària i menys del 20 per cent assisteixen a l'escola secundària. En tot el món 114 milions de nens no reben ensenyament bàsic i 584 milions de dones són analfabetes.


La primera mirada sobre les noves cultures que ens han arribat aniria bé que la féssim sota aquest prisma de pobresa, de malaltia, de mort, de manca de recursos per poder millorar. Una mirada fonda, que va més lluny del que veiem a primera vista. D'on vénen aquests 150 milions d'immigrants que hi ha al món? Què ha passat perquè aquestes persones, com moltes al llarg del temps de la humanitat, hagin deixat els seus pobles i s'hagin traslladat buscant un futur que fes possible la seva vida i la de les seves famílies.


La segona mirada la podríem projectar sobre nosaltres mateixos. Repassem mentalment, per un moment, totes les frases que hem escoltat, en sentit positiu i negatiu, sobre la immigració, i donem un repàs també als sentiments que hi hem experimentat. La immigració ha obert un debat fort enmig de la societat. És cert que anem donant recursos per acollir els immigrants, recursos que són respostes a la realitat que vivim, i és cert que comencem a fer el camí de la convivència amb més o menys encerts. Podríem explicar experiències realment bones, i d'altres també de molt negatives. Sovint la nostra identitat s'ha vist qüestionada per d'altres identitats, sovint no hem sabut com viure col.lectivament. Molt sovint no sabem quin territori deixem a les llibertats individuals, sovint qüestionem les fronteres, sovint parlem i ens adonem que parlem llenguatges molt diferents... Massa sovints. Per trobar aquest espai comú que hem de construir entre tots, perquè tothom hi trobi el seu lloc i pugui fer una bona experiència de viure en aquest país, i per definir aquest espai que hem de deixar per poder viure la pròpia identitat, i poder-la expressar, jo crec que ens hem d'aturar a analitzar el termòmetre dels nostres valors. Parlo dels valors que, al meu parer, ajuden a construir les comunitats que formem, a l'escola, als pobles, al treball... Sense aquests valors, que podríem definir amb altres noms, crec que la vida es fa molt difícil.


El termòmetre que ens hauríem de posar a nosaltres mateixos i a la societat podria mesurar aquests valors: responsabilitat, justícia, posicionament enfront de la diferència, generositat, creativitat, paciència i esperança. M'explicaré sintèticament.


La responsabilitat ens demana prendre la distància suficient com per adonar-nos que cada un de nosaltres forma part de la col.lectivitat humana en què està inserit. Quin paper hi tenim? Què hi aportem amb la nostra manera de viure? Com responem al que veiem? Sentim que som part d'un projecte conjunt?


L'aspiració a la dignitat més gran de la persona s'anomena desig de justícia, la voluntat de donar a l'altre el que li pertany. Les 80.000 persones que han mort avui, de fam, de pobresa, de violència, que ja no podran immigrar, no van poder fer realitat aquesta vida digna que voldríem per a cada u. Creiem que hi tenim alguna cosa a fer?


El posicionament enfront de la diferència mesura com ens situem enfront dels altres que són diferents a nosaltres, mesura la nostra resposta, la nostra convivència. És una peça clau de la nostra quotidianitat. Com vivim les diferències dels fills? Com vivim la diferència de l'immigrant? Com vivim la diferència del company de feina? Què hi fem amb aquesta diferència?


La generositat és un valor sa, és l'alegria del despreniment lliure, el desig de cooperar perquè la vida sigui més autèntica per a tots, contents de participar, de donar-nos perquè els altres puguin ser.
Certes reiteracions d'hàbits, actituds, i costums acaben empobrint, la creativitat és una manera fèrtil de mirar-se el futur, treu profit de les novetats, de les transformacions, sap convertir les dificultats en noves oportunitats.


I, per últim, la paciència i l'esperança. Valors irrenunciables. Ser pacient per donar temps a l'altre i a nosaltres mateixos per aconseguir allò que la voluntat i el cor han començat a treballar. No anem sincronitzats, saber esperar l'altre i saber-nos esperar a nosaltres, a tots ens cal temps.


L'esperança és l'afirmació de la possibilitat, el goig de la possibilitat, hi pot haver un futur diferent i estem disposats a posar-hi tot l'esforç que calgui.


Aquest estiu, una meva cosina, investigadora de qüestions mèdiques, als Estats Units, ens explicava, dolguda, la indiferència dels companys americans respecte al futur que deixarien als seus fills. La frase es repetia constantment: de la mateixa manera que nosaltres hem hagut d'afrontar la realitat que ens ha tocat, ells també hauran de fer-ho, nosaltres treballem pel present. Quin goig profund de poder treballar per un futur diferent, millor, per als nostres fills, quin goig de poder contribuir a deixar-los una societat amb valors més autèntics, més solidaris, una societat que treballa per poder ser i per poder viure en pau!


Dues terceres parts de la humanitat viuen amb una precarietat absoluta, a Bangladesh, fa un any, vam veure la gent com moria als carrers, amuntegats entre el fang i la misèria... Hi ha imatges que no oblidem, no ignorem les dificultats de construir una vida en comú, però és la nostra aposta. Cultures diferents parlant-se, comunicant-se, impregnant-se..., per un fi: una humanitat millor. No s'ha de perdre el nord. Voldria acabar amb unes paraules de Najat El Hachmi:


Em mires amb ulls de sutge i em dius que aviat emprendràs un llarg viatge: emigraràs, com han fet milions de persones abans que tu, com continuaran fent-ho altres milions de persones, a pesar de les barreres, els murs de ciment o de burocràcia. Creus que et canviarà la vida, que tot serà més fàcil a partir de llavors, noves oportunitats, nous reptes...

Ja res no tornarà a ser igual. No perquè els altres hagin canviat, sinó perquè ets tu qui t’has transformat en algú altre, no encaixaràs, potser, ni en el món del qual vas partir ni el món on vas anar a parar.

Aprendràs a viure, finalment, a la frontera d’aquests dos mons, un lloc que pot ser divisió, però que també és encontre, punt de trobada. Un bon dia et creuràs afortunat de gaudir d’aquesta frontera, et descobriràs a tu mateix més complet, més híbrid, més immens que qualsevol altra persona

En aquesta cruïlla de dos mons, de molts de mons, ens hi trobem tots, si ho sabem aprofitar, és la possibilitat que es dóna al nostre temps de fer avançar la humanitat.

M. Lluïsa Geronès i Estrada

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web