Immigració i memòria


Les històries que acaben tenint força a la vida de les persones generalment comencen  de forma innocent. Era el mes d'octubre, cap a finals, estàvem interessats a fer alguna cosa per a la immigració, no sabíem què podíem oferir, però se'ns feia necessari poder ajudar. Crèiem que havíem de donar resposta a una realitat tan dura com és la immigració que ens colpejava des de diferents contactes. No sabem si les casualitats existeixen, truquen a la porta impensadament, i acaben canviant tota la nostra vida. El SAI ens demanà de fer classe a un grup de nois de les casernes de Sant Andreu, formaven part d'un projecte d'acollida de Metges del Món. Aquell dia d'octubre, de cap a finals, arribaren al CCU uns nois de Ghana i un noi marroquí. Aviat s'hi afegiren un noi rus i una família búlgara. No oblidarem mai les mirades. Obertes i confiades les del noi de Casablanca i les dels nois ghanesos, mirades més dubitatives les búlgares i russes. De mica en mica però la confiança arribà i emprenguérem un petit camí en comú... Després la vida, la possibilitat d'un treball separà els búlgars del grup, i seguírem amb la resta. El que havia començat essent unes senzilles classes de llengua catalana, es convertí aviat en una experiència de participar en la seva  vida, la quotidianitat, les necessitats, la precarietat, els somnis, fins i tot la fe... Aquests nois passaren a viure en una masia de Sils, i nosaltres vàrem continuar acompanyant-los, visitant-los a la nova vivenda i carregant  la difícil vivència de no tenir papers, de no trobar treball, de no veure quin és el futur que espera, de saber esperar, de no cansar-se d'esperar, sols... Amb ells reférem amb ells, en denses converses, diverses vegades, el camí de vinguda..., amb ells hem creuat  Burkina Fasso, Mali, amb ells hem treballat a Líbia, després hem passat a Algèria, junts hem esperat poder creuar d'amagat la frontera marroquina i finalment hem construït la patera i hem arribat a Fuerteventura. Amb alguns d'ells hem passat tres mesos de l'hivern fred a Madrid, i hem dormit al carrer, i després hem seguit en les mateixes condicions, a Saragossa, a Lleida, sempre vivint a la intempèrie, sempre malvivint dels contenidors, amb algun altre ens hem amagat a sota de la caixa d'un gran camió que feia la ruta Marroc- Europa i hem travessat el mar, i hem arribat a Cadis, i a Jaén hem saltat del camió, per trobar-nos tots a les casernes de Sant Andreu i finalment aterrar a Girona, en condicions difícils de vida i d'esperança.

Després d'haver compartit amb ells tantes coses, un dia, davant de les urgències de vivenda i d'altres dificultats, sorgí la pregunta: i si ens embarquéssim en una implicació més agosarada?,  i vàrem fundar una associació: l'Associació Àkan, una associació que vol treballar per l'acollida als immigrants, per l'ajuda, sobretot en el difícil lloguer de pisos per als sense papers, en l'acompanyament, en les classes... L'associació porta el nom de la llengua àkan en què està escrita la Bíblia que un d'ells duia des de Ghana, una Bíblia escrita en la llengua majoritària de les 26  parlades al seu país. En el seu minúscul equipatge inclogué la Bíblia, tot un símbol.

L'associació avui ja té llogat un pis, cedint l'ús d'habitatge al primer grup d'alumnes. No cal dir el goig conjunt d'haver-lo aconseguit. Un llogater va recordar la seva pròpia condició d'immigrant i va ser-nos molt sensible i receptiu. A més, l'associació  fa seguiment del noi rus, acabat d'operar, ajuda escolarment una noia marroquina, dóna protecció familiar a un noi bengalí i fa l'acompanyament d'una família colombiana, d'un noi txetxè, d'un grup de congolesos, aquests darrers tots refugiats polítics, dos germans gambians, molt joves, analfabets, una boliviana... Són realitats, concretes, fortes, i molt necessitades. Un grup de persones ha donat suport personal, material i econòmic a les iniciatives de l'associació.

El  compromís amb la immigració entenem que forma part del nostre compromís amb el projecte cristià. L'evangeli insisteix en l'acollida als pobres, a fer pels altres el que voldries que els altres fessin per tu, a portar uns les càrregues dels altres.

"Per què (...) era foraster, i em vau acollir. (...) Senyor, ¿quan et vam veure foraster, i et vam acollir? (...) Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu"

La injusta llei d'estrangeria actual i l'aprofitament d'algunes persones perverteixen la dignitat de molts immigrants.

"Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. (...) La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu"


Susanna Bosch, Lluïsa Geronès, Ezequiel Mir, Santi Thió (Associació Àkan)

Ampliant la versió apareguda a EL SENYAL - JUNY 2004

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web