Ibrahima Sano


ENTREVISTA A IBRAHIMA SANO, senegalès, acollit a l’Associació Àkan en el projecte de formació professional per a persones sense recursos

 

1.             On vas néixer? Com era el lloc on vas néixer?

Vaig néixer al Senegal, en una ciutat a uns 100 quilòmetres de la capital, però quan tenia dos mesos ens vam traslladar a Dakar, la meva vida ha passat allà. Dakar és una ciutat que ho té tot, però, sobretot, una gran concentració de gent que hi arriba buscant feina. Un problema molt greu del meu país és la sequera, això provoca que moltes persones hagin d’abandonar els camps i traslladar-se a la ciutat per poder sobreviure. I molts, des de la ciutat, no tenen cap més opció que marxar a l’estranger per buscar feina.

2.             Si haguessis de descriure l’ambient d’on procedeixes, com el descriuries?

 L’Àfrica que jo he viscut no pateix la guerra, no vinc tampoc de les grans catàstrofes, vinc de la pobresa, d’una terrible desigualtat entre homes i dones, i d’un desequilibri fort respecte als recursos. El meu país és pobre, i està molt endeutat, hi ha conflictes socials, una mala gestió, una mala distribució dels béns, patim inseguretat alimentària, i cada vegada més la bretxa entre la gent rica i la pobra es fa més gran. 

 3.             Què és el que fa patir més a la gent del teu país?

 La gent pateix perquè no pot accedir a l’educació, tampoc no pot formar-se professionalment. La gent que no té formació és molt difícil que puguin trobar feina. També és un lloc on hi ha moltes dificultats per desenvolupar-te si tens un talent emprenedor. Trobar feina és molt, molt difícil. La gent pateix també perquè l’accés a l’aigua no està assegurat per a tothom, tampoc es té dret a una atenció sanitària, hi ha malnutrició, manca d’habitatge, no tenim les mínimes condicions de vida dignes, hi ha gent que no pot tenir electricitat, és difícil viure allà.

 4.             Què busques a la vida?

 Arribar a aconseguir els meus desitjos, els meus somnis: tenir estabilitat, unes condicions de vida millor, arribar a fer un projecte de vida, formar una llar, tenir fills i poder-los preparar perquè tinguin un futur millor que el nostre.

 5.             Per què  has vingut  a Europa?

Perquè aquí hi ha més oportunitats. El nivell de vida té qualitat. Són societats modernes, desenvolupades.

6.             Què t’agrada del teu viure aquí? I què se’t fa difícil?

M’agrada que hi ha igualtat d’oportunitats. El coneixement està a l’abast de tothom. Hi ha un fàcil accés a la sanitat. Es cuida el medi ambient. Disposem d’infraestructures modernes. Ara bé, sóc conscient que he arribat enmig d’un mal moment, enmig de la crisi, i que és molt difícil trobar feina.

7.             Què creus que pots aportar a aquesta societat?

 Em sembla que puc ajudar a desenvolupar-nos socialment i econòmicament. Tot el meu bagatge de formació professional és una experiència que puc oferir a aquest país.

 8.             Què estudies? Per què estudies?

 L’any passat vaig estudiar cicle mitjà de Cures auxiliars d’infermeria i aquest any estic fent també un cicle de Formació Professional a l’Escola d’hoteleria de Girona: Cuina i Gastronomia. Entenc que els temps han canviat, que hem entrat en una cultura dinàmica, de transformació, sé que els coneixements han de tenir mobilitat, que els estudis són una necessitat. En la meva vida va arribar un moment que vaig veure que havia de seguir aprenent. Crec que això m’ajudarà a aconseguir el que vull algun dia. Penso que la vida no és només avui, cal estudiar i estar preparat per al demà.

 9.             Què és el que més t’agrada del que estudies?

 M’agrada molt la qualitat de l’ensenyament, els materials que podem fer servir, els professors que són d’una gran qualitat, i també m’agrada el gust de la diversitat i de la creativitat de la cuina catalana.

 10.          Com definiries la teva vida d’ara?

 La meva vida d’ara és una vida plena d’oportunitats, de promeses i d’esperances. Sóc molt conscient de les oportunitats que se m’han ofert, i no oblido d’on vinc ni on vull arribar. És com si visqués un renaixement, i sé que és el camí que em durà al futur. No hi ha repòs, ho sé, fins que pugui aconseguir el que vull, i sé que treballaré, treballaré i treballaré per poder arribar on m’he proposat.

 11.          Quins són els  tres valors essencials per a tu a l’hora de viure?

 Per a mi és essencial la tolerància, la justícia i l’honradesa.

 12.          Quines són les teves preocupacions ?

 Per a mi és molt important poder arribar a eradicar la pobresa. Em preocupen les famílies que no poden arribar a finals de mes, la gent que perd la feina, aquesta bretxa tan forta entre rics i pobres.

 13.           Algú per qui viure i per qui lluitar

 Quan penso en les paraules que ens diu la Lluïsa em sento fort per lluitar, també quan penso en la meva mare, en la realitat que he deixat enrere. Em sento acompanyat, sento que Àkan m’acompanya en aquest camí d’intentar anar endavant. La Lluïsa em va fer ser una persona diferent, ella ens fa veure el valor que tenim com a persones, la dignitat, la igualtat, i ens anima a parlar públicament, a ser presents al món, a dir el nostre pensament.  I jo ara ho faig, em sento bé, amb força, dic el que penso, opino.

 14.           Com ha millorat la teva vida des que ets a Àkan?

 Aquí tinc un sostre, com l’altra gent. Això és bàsic. Àkan m’ha ajudat a poder-me formar, m’ha possibilitat d’accedir als centres d’ensenyament, a tenir la dignitat de la formació. I em sento útil, una persona útil. Cada vegada que surto a cantar amb la coral em sento bé, perquè donem felicitat i plaer als altres i això em fa feliç.

 15.          Segur que durant aquests anys de ser a Catalunya has après coses, quines?

La llengua, el català, una gran riquesa per a mi. I la gran diferència que hi ha entre viure en un país pobre o en un país desenvolupat.

16.          Què penses del teu país? I de Catalunya?

Del meu país sempre veig la gran diferència entre la vida d’aquí i la d’allà. Aconsello als meus amics de treballar amb constància, perquè el meu país ha de fer un camí molt llarg, necessita emprenedors, no som a l’hora de la queixa, som a l’hora de treballar. El futur comença avui i cadascú s’hi ha de posar amb esforç i il·lusió. Cap a Catalunya sento un gran agraïment. Catalunya m’ha donat els que no he pogut aconseguir en el meu país. És el meu segon país, és el país que m’ha acollit.

 17.          Com consideraràs que ja has avançat una mica a la vida?

Ara ja he avançat, tinc una qualificació. He après molt, molt sobre la vida des que vaig marxar. Sóc més conscient de la realitat. Visc en un ambient desenvolupat, i visc envoltat de formadors, de bons consellers, que em donen ànim sempre.

18.          Què demanes a la vida?

A la vida li  demano un món de justícia, d’igualtat d’oportunitats, que hi hagi tolerància, comprensió i que puguem viure en pau i que la pobresa arribi a zero. També m’agradaria que es poguessin compartir les riqueses mundials, els recursos, que fossin accessibles per a la gent que no té res, que el progrés tecnològic arribi a tot el món.

19.           I a la nostra societat, què li demanaries?

 A la societat catalana li demanaria que acceptés l’altre tal i com és, que puguem viure en pau, que ens puguem ajudar mútuament, que sigui solidària, perquè crec que la unió farà la força, si lluitem tots per una mateixa cosa arribarem a construir una societat més rica i més plural.

 20.           Per a tu la vida no ha estat fàcil i en aquests moments per a un immigrant tampoc ho és, com continuar lluitant?

Quan penso en tot el que he deixat enrere, això em dóna ànim, lluito per ells. També quan penso com viuen la meva família, els meus pares, com és la seva vida. També quan veig la Lluïsa com treballa sempre, sense descansar, per  la immigració, veig que dóna el màxim de la seva vida, i això m’inspira a treballar jo també.

21.          Saps que la pobresa s’està estenent en el nostre país, què en penses?

 La pobresa d’aquí és diferent de la d’Àfrica, allà tenim les guerres, la corrupció, tants problemes... Jo confio que Europa no accepti més aquesta situació, i trobi la sortida. Penso que el que és prioritari és invertir diners per crear llocs de treball i lluitar per eradicar tant com es pugui la pobresa.

 22.           Com a alumne de les classes d’Àkan, consideres que aprendre la llengua és important? Què t’ha donat a tu?

Catalunya té la seva pròpia llengua, com els altres països. Quan un nouvingut arriba ha d’aprendre la llengua, perquè la comunicació és la base de la subsistència. Aprendre la llengua és una prova d’arrelament i de respecte cap a les persones que t’han acollit. Realment és un eina de cohesió social. Parlar català m’ha permès dir el que penso, expressar les meves idees. I, saps, una cosa que em va impressionar, quan fèiem les classes, ara fa dos anys, s’asseia sempre al meu costat una noia xinesa, mai no m’hagués pensat de poder establir amistat amb algú de tan lluny, una cultura diferent, i, veus?, el català em va permetre connectar amb gent de diferents països. El català ha estat el pont.

 

Girona, 4 d’abril de 2012

 

Més informació relacionada:



ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web