Fragments de l'homilia de Santi Thió, sj, 27 de febrer


L'evangeli d'avui ens parla de la confiança absoluta en Déu. "Ocupa't del Regne de Déu i de la seva justícia, Déu s'ocuparà de tu" Aquestes paraules em fan pensar en un nen petit, de 3 o 4 anys, que va acompanyat de la mare o del pare, se sent l'amo del món, segur, feliç. De cop, la mà es deixa anar, i el nen plora, crida, se sent el més desemparat del món.

 

Quan ens sentim segurs som capaços de tot. Escoltes Jesús i penses que té molta raó. Però quan estem malament, ai!, com creure-ho? Com creure que Déu s'ocuparà de nosaltres? En un temps tan dur, amb tanta crisi, tanta gent, com el nen, deixada de la mà, puc dir que segueixo creient, però...

 

La meva petició humil d'avui és que Jesús m'ajudi a entendre aquesta paràbola.

 

Isaïes deia també que encara que una mare oblidés, Ell mai no se n'oblidaria. El crec, però quan em sento deixat de la mà, em costa creure tot això.

 

Realment és una pàgina magnífica, un Evangeli de consolació, malgrat la dificultat. Déu ens estima. Amb aquesta confiança absoluta s'entén que Pau sentís també aquesta joia i digués: nosaltres només hem de ser administradors del que Déu s'ha proposat. De l'administrador esperem que sigui fidel.

 

I no jutjar. Deixar que Déu sigui el jutge, que sigui Ell que pesi la meva vida.

 

Que aquesta celebració em dugui a la confiança absoluta, mirem que puguem dir això: jo m'ocupo del Regne i Déu s'ocuparà de mi. I que ho puguem dir sempre: quan estem a la intempèrie i quan ens sentim agafats de la mà. Que puguem dir:sé que Déu m'estima, que Déu em protegeix. I experimentar-ho del cert.

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web