Ells truquen a la porta


Ells truquen a la porta
Carmen Luque
Edicions La Campana, 2000


Mig ofegat a Santa Coloma "Els seus amics li van ensenyar com es podia seguir guanyant la vida en el sector terciari. Amb el que va estalviar durant quatre mesos treballant en un taller tèxtil clandestí de Santa Coloma de Gramanet, on acabava cada jornada mig ofegat per l'olor a polietilè, va comprar les primeres mercaderies. El negoci consistia a comprar determinats objectes, com ara productes d'higiene o petits electrodomèstics, vendre'ls al Senegal i amb els diners guanyats comprar gènere al seu país per revendre'l a Catalunya a baix preu. Aquestes són les etapes habituals que segueixen els senegalesos i, en general, els africans que es dediquen a la venda ambulant. Un col·lega es va encarregar de fer-li totes les transaccions i unes setmanes després en Doudou era tot un bana-bana (venedor ambulant en wòlof, la llengua oficial del Senegal juntament amb el francès). "

Ahmel
Tu fas el nus, tu el desfaràs

"No em puc aixecar. Un dia més em desperto en aquesta habitació impersonal. No ho suportaré. Segueixo al mig d'aquest malson que em té atrapada des de fa quatre anys. No té sentit. M'aixecaré, sortiré al carrer, però estaré morta. Visc com un mort perquè aquesta vida meva no és vida. No importo res a ningú. No tinc sentiments ni desitjos, només sóc una algeriana entre els milers d'immigrants que estem aquí. Sense esperances ni necessitats. El no-res...No!No pensis això. No està bé. Ahmel, espavila! Aixeca't! Tingues força. Segur que ho estàs fent bé en aquest combat terriblement desigual."

"Un matí com qualsevol altre matí surt de casa. S'apropa al port que és ple de camions que es dirigeixen amb la seva càrrega cap a Espanya. Sense pensar-s'ho ("para hacer esta cosa no puedes pensar en nada; si piensas, no lo haces"), s'esmunyeix pel tendal d'un dels vehicles i s'amaga entre màquines de cosir i rotllos de roba. Seda groga, lli de quadres, niló de tons foscos, raió de primera qualitat i un xicot aterrit. Només hi ha un polissó però des que ha saltat al camió el noi s'adjudicarà tants noms com vegades li preguntin com es diu. Hussein, Iossef, Karim, Ibrahim, Amin...A partir d'ara un dels esforços mentals més gran serà el de fingir: el nom, els cognoms, l'edat, la família, la ciutat natal, el nivell de formació. el seu passat, la seva vida, tot s'ho empescarà. El tràiler arriba a Algesires. El conductor el descobreix. Compadit pels seus ulls espantats i bondadosos, aconsella el jove que surti d'aquesta ciutat plena de policies al més aviat possible i li dóna 5.000 pessetes. Han passat set hores des que ha sortit de casa aquest matí i el polissó truca a la mare."Mare, estic a Espanya."Deixa't de bromes i vine cap a casa que la taula està parada.""Mare, és veritat, he creuat l'Estret."

Emigrar no és cap ganga. Mites i realitats. Peter Stalker. Intermón Oxfam. Barcelona 2004. Capítol 2 Per què emigra la gent? "Bona part de la gent emigra d'un país a un altre perquè pensa que hi estarà millor. Alguns tenen èxit sobtat. Als Estats Units, molt immigrants de primera generació hi han arribat sense ni un ral i de seguida s'han convertit en multimilionaris, Sabeer Bathia, per exemple, va arribar-hi des de l'Índia el 1988 amb 200$ a la butxaca. Ben aviat va inventar el servidor de correu Holtmail que l'any 1998 vendria a Microsoft per 10 milions de dòlars. D'altres tenen ambicions més modestes i a curt termini: els treballadors de Bangladesh que treballen a la construcció de Kuwait tan sols volen quedar-s'hi un any o dos per estalviar uns pocs milers de dòlars que els serveixen per construir-se una casa nova, invertir en un nou negoci o pagar l'educació dels seus fills un cop tornin al seu país. Cada emigrant té les seves pròpies raons per marxar, així com experiències diferents. Això no obstant, hi ha algunes característiques i pautes compartides, i també alguns enigmes. HI ha molta gent que sens dubte el que vol és sortir de la pobresa, però no tothom que és pobre emigra. Per exemple, Costa d'Ivori, amb una renda per càpita anual de 1.600$ és un país empobrit segons el nivell mundial, i així i tot ben poca gent se'n va a l'estranger. Nova Zelanda, d'altra banda, és un dels països més rics del món amb una renda per càpita anual de 17.0000$, i malgrat això hi ha més gent que en marxa que no pas hi arriba. Cal pensar, doncs, que un factor important per entendre l'emigració és la facilitat per desplaçar-se a un país veí. Fet que sens dubte explicaria l'emigració massiva de Mèxic als Estats Units, per exemple. Però què passa aleshores amb les Filipines, que malgrat trobar-se molt més aïllades també són un prolífic emissor d'emigrants? Potser l'existència o no de controls fronterers condiciona les decisions de la gent. I si és així, per què els ciutadans grecs, que tenen llibertat per viure i treballar a qualsevol país de la Unió Europea, no omplen a vessar Luxemburg, on d'ingrés mitjà per càpita és dos cops més alt?"

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web