Cicle de xerrades sobre Ciència i Espiritualitat


La Càtedra Lluís Santaló de la Universitat de Girona organitza a la Casa de Cultura  de Girona un cicle de conferències sobre Ciència i espiritualitat.   Creiem que pot ser realment interessant assistir-hi!

 

CIÈNCIA I ESPIRITUALITAT

El diàleg de l'ésser humà amb la natura

 

Del 20 de setembre al 25 d’octubre de 2012.

 

Totes les conferències tindran lloc a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona a les 8 del vespre.

Entrada lliure.

 

La investigació en diversos camps de la ciència, com la mecànica quàntica, la cosmologia i la

neurobiologia ha introduït una nova perspectiva sobre la naturalesa de la realitat, del món i de l'ésser humà. Les descobertes en aquests camps acompanyen a les grans preguntes de sempre: qui som?, quin és el sentit de l'existència? Des d'una mirada polivalent, oberta i crítica, proposem un viatge des del més petit al més gran de l'univers, des de l'interior de l'ésser humà a la societat i a la terra que ens acullen.

 

Dijous, 20 de setembre

 

MECÀNICA QUÀNTICA: UNA EXITOSA I ESTRANYA VISIÓ DE LA REALITAT

 

ALBERT BRAMON

 

La ciència i la física clàssiques presenten una realitat governada per lleis estrictament deterministes. En canvi, una revolucionària teoria, la mecànica quàntica, ens proposa una realitat en suspens, farcida de les anomenades indeterminacions de Heisenberg i governada per l'atzar. Podem afirmar, com feia Einstein, que «Déu no juga als daus»? El gat de Schrödinger, que està viu i mort, forma part de la realitat? L'amic (i la ment) de Wigner resolen la paradoxa? Hi ha un univers o molts universos paral·lels? Podem creure en el lliure albir? Ment i matèria: el nostre cervell és essencialment quàntic?

 

Albert Bramon és doctor en Física i catedràtic de Física Teòrica a la UAB. Ha fet recerca en teoria i fenomenologia de partícules elementals, especialment, en models de quarks i en interaccions electromagnètiques. Recentment, s'ha ocupat dels fonaments de la mecànica quàntica.

 

Dijous, 27 de setembre

 

LA FÍSICA COM A UNIÓ AMB LA IMMENSITAT: LA NOSTRA DIMENSIÓ CÒSMICA

 

DAVID JOU

 

La física ens obre a dimensions que desborden vertiginosament el nostre món habitual, tant cap a la immensitat com cap a la petitesa. En aquesta conferència tractarem com la física ens parla de la nostra relació amb l'univers, fent èmfasi en les dimensions espirituals de la revolució copernicana, la mort tèrmica de l'univers, el model del Big Bang, i les reflexions recents sobre nucleosíntesi i astrobiologia.

 

David Jou és catedràtic de Física a la UAB, i poeta. Ha publicat, entre d'altres, els assaigs Déu, cosmos, caos Horitzons del diàleg entre ciència i religió (1998), La poesia de l'infinit - Ciència i mística (2012), Cerebro y universo - Dos cosmologías (2011), i Introducción al mundo cuántico - De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias (2012).

 

Dijous, 4 d'octubre

 

CIÈNCIA I ESPIRITUALITAT EN EL NOU PARADIGMA DE LA NO-DUALITAT

 

XAVIER MELLONI

 

Ha passat el temps en que ciència i espiritualitat estaven en competició. Cada cop més es comprèn que es tracta de dos accessos cognitius a la realitat complementaris. Tan els descobriments de la ciència des dels inicis del segle XX com l'obertura de l'espiritualitat més enllà dels marcs religiosos permeten i prometen una trobada fecunda, en la que la matèria i l'esperit es troben en el camp comú de la consciència: la ciència i la tecnologia en relació a la recerca espiritual i el coneixement d'un mateix.

 

Xavier Melloni és teòleg i fenomenòleg de les religions, especialitzat en Mística Comparada i en Diàleg Interreligiós. És autor de diverses obres com El desig essencial, Vers un temps de síntesis i Voces de la Mística.

 

Dijous, 18 d'octubre

 

DEL DESENCANTAMENT AL REENCANTAMENT DEL MÓN, A TRAVÉS DE LA CIÈNCIA

 

JORDI PIGEM

La ciència a partir del segle XVII considerava el món com una màquina i va tenir molt a veure amb el procés que Weber anomenaria desencantament del món. Però al segle XX alguns físics es van adonar que l'univers se semblava menys a una màquina i més a una idea (Jeans), o que la base de la realitat no sembla ser la matèria i l'energia, sinó la consciencia i la percepció (Schrödinger i Wigner). Avui la física, la neurociència i altres disciplines científiques ens estan revelant un món molt més sorprenent del que havíem imaginat.

 

Jordi Pigem és doctor en Filosofia. Va col·laborar amb el filòsof Raimon Panikkar i va ser professor de Filosofia de la Ciència a Anglaterra. Autor de Qüestió de valors (2011), Bona crisi: Cap a un món postmaterialista (2009) i El pensament de Raimon Panikkar (2007). Publicarà aviat una obra sobre el reencantament del món a través de la ciència.

 

 

Dijous, 25 d'octubre

 

CERVELL I TRANSCENDÈNCIES: UN PROCESSADOR DE LUXE

 

RAMON NOGUÉS

 

Els cervells es poden considerar instruments per processar informacions imprescindibles per a la supervivència de l'espècie corresponent. En el cas humà, la funció de sobreviure queda ampliada per una singularitat: va més enllà de la pura necessitat de supervivència vital, donant lloc a brillants dimensions mentals i culturals: l'estètica, l'ètica i el simbolisme espiritual i religiós. En la ment humana les funcions de transcendència tenen una finalitat estabilitzadora enfront del risc de desequilibri que presenta la complexitat cerebral i la indeterminació.

 

Ramon Nogués és doctor en Biologia. Ha estat catedràtic d'Antropologia Biològica a la UAB. Treballa en genètica de poblacions humanes i neurobiologia evolutiva, especialment relacionada amb conductes religioses i espirituals. És autor de Cervell i transcendència (2011), Déus, creences i neurones (2007) i L'evolució darwiniana de les 'religions vertadere

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web