<?xml version='1.0' encoding='utf-8'?><rss version='2.0'>
<channel>
   <title>El diari d'Àkan</title>
   <link>http://www.akan.cat/blog/</link>
   <description>Vivències d'inmigració (per M. Lluïsa Geronès)</description>
   <language>ca</language>
   <image>
      <title>El diari d'Àkan</title>
      <url>http://www.akan.cat/blog/img/logotip.png</url>
      <link>http://www.akan.cat/blog/</link>
   </image>
   <generator>El diari d'Àkan RSS</generator>
   <language>ca</language><item><title>Sóc la vida dels meus fills</title><link>http://www.akan.cat/blog/soc-la-vida-dels-meus-fills-191.html</link><description>Potser sempre seré una immigrant. Potser la meva vida no té dret a trobar el repòs en alguna terra. Hi ha gent que pot viure en el lloc on ha nascut, amb la seva família, pot tenir un treball, una família, uns amics, en canvi, d&#039;altres ens veiem obligats </description><pubDate>Tue, 17 Jan 2012 14:34:19 +0100</pubDate></item><item><title>Nit de Reis</title><link>http://www.akan.cat/blog/nit-de-reis-189.html</link><description> La mare és morta. Així de breu i absolutament fort. Li truco de seguida, parlem, plora i plora. &quot;No estava preparat per aquesta mort&quot; No hi ha paraules per dir, sols la companyia.</description><pubDate>Thu, 5 Jan 2012 18:44:50 +0100</pubDate></item><item><title>Comencem l'any</title><link>http://www.akan.cat/blog/comencem-lany-188.html</link><description>M&#039;atura pel carrer: 18 anys no són 18 dies. Parla de la guerra que va viure. Parla de la mare, dels oncles, vius encara, dels morts de la guerra. Camina amb dificultat, si aguanta més aquí sense cap recurs, penso que pot acabar molt malament, li ho dic, l</description><pubDate>Mon, 2 Jan 2012 19:56:29 +0100</pubDate></item><item><title>Pregària de cap d'any</title><link>http://www.akan.cat/blog/pregaria-de-cap-dany-187.html</link><description>Aquesta nit, ens trobarem persones de diferents religions per pregar en aquest canvi d&#039;any. Si voleu compartir la nostra pregària, ben senzilla, aquí la teniu</description><pubDate>Sat, 31 Dec 2011 21:27:53 +0100</pubDate></item><item><title>Qui són?</title><link>http://www.akan.cat/blog/qui-son-184.html</link><description>Al matí, a la ràdio ho diuen:  a Madrid estan estudiant posar una multa a les persones que busquin en els contenidors.  Entenc la complexitat de tot plegat. I la realitat és complexa, té molts matisos</description><pubDate>Thu, 22 Dec 2011 19:05:08 +0100</pubDate></item><item><title>Ha estat molt dur, però no em canviaria pel d'abans</title><link>http://www.akan.cat/blog/ha-estat-molt-dur-pero-no-em-canviaria-pel-dabans-181.html</link><description>No s’asseu, a peu de porta es posa bé la gorra, somriu, té ganes de parlar: “aquests mesos d’ara em sembla que són els més durs des que vaig arribar”. </description><pubDate>Thu, 15 Dec 2011 19:06:36 +0100</pubDate></item><item><title>Ara sé que tot pot passar a la vida</title><link>http://www.akan.cat/blog/ara-se-que-tot-pot-passar-a-la-vida-175.html</link><description>Quan parla, mira, mira amb l’alegria als ulls de quan estan per tu, per la teva història, per la teva vida, i,encara que el que explica, li fa mal</description><pubDate>Thu, 27 Oct 2011 13:14:24 +0100</pubDate></item><item><title>Més històries</title><link>http://www.akan.cat/blog/mes-histories-174.html</link><description>Deixa anar mig cos sobre la taula, es tapa el rostre amb les mans, em diu: ja no tinc llàgrimes de tant que he plorat, si ho hagués sabut, si m&#039;ho haguessin dit, </description><pubDate>Tue, 18 Oct 2011 19:06:02 +0100</pubDate></item><item><title>Històries d'Àkan</title><link>http://www.akan.cat/blog/histories-dakan-172.html</link><description>No té gairebé res, ho ha perdut pràcticament tot, tenia un treball, una família, tot el que podia esperar un home com ell. </description><pubDate>Tue, 4 Oct 2011 19:48:54 +0100</pubDate></item><item><title>Temps de pobres, temps d'acollida, temps d'humilitat</title><link>http://www.akan.cat/blog/temps-de-pobres-temps-dacollida-temps-dhumilitat-171.html</link><description>Em fa mal la seva pobresa, quantes vegades, en acabar la classe, s&#039;apropen i demanen menjar. Menjar, aquesta paraula tan ràpida de dir i que amaga una realitat tan dura</description><pubDate>Sun, 25 Sep 2011 11:38:14 +0100</pubDate></item>
</channel></rss>
