Dimarts, 05 de juliol del 2016

Recordant-te...

Fill meu germana meva

És amb tristesa que t’escric aquestes paraules, la noia em va trucar fa algunes tardes, una noia amable, propera. Em trucava des d’un alberg de persones sense sostre, tu hi estaves acollit alguns dies i havies demanat diners per anar a Girona a buscar un certificat. Vas donar el telèfon i el meu nom. Em vaig quedar sorpresa, vaig preguntar a la noia i ella em va contestar: estaves vivint al carrer. 

 

Saps,  a la vida hi ha coses que fan un mal profund, vas venir a classe alguns mesos aquest hivern, una associació t’havia acollit i hi vivies. Els teus ulls eren vius, expressius, amb un deix d’haver patit, i de no saber massa com tirar endavant, com un cavall que han frenat, em vas ajudar un dia que una noia es va desmaiar a la classe, i també altres vegades. Et costava la llengua, no vaig saber mai de quin dolor venies, què t’havia portat entre nosaltres, però tot tu respiraves autenticitat. Un dia vas venir i vas dir que l’associació et traslladava a una altra ciutat, ens vam acomiadar amb quatre paraules en anglès. I no vaig saber res més de tu fins la trucada. 

 

T’escric sabent que mai no em llegiràs, imagino el teu patiment en silenci, no sé on tens l’esperança ni en què la poses, i no sé quin camí pots emprendre per arribar a guanyar la part de dignitat que et pertoca, la dignitat de tenir un sostre, una manera de guanyar-se la vida, de tenir una família, de poder riure i plorar, un poc de tot com deia en Pere Quart. Suposo que moltes vegades deus sentir com el món que somnies s’allunya de tu, i moltes vegades deus pensar si el túnel que vas elegir per sortir de la foscor era el túnel que  duia a la sortida. 

 

Com trobaràs l’alegria, la serenitat i la pau? Quants preus hauràs de pagar? Quants anys de la teva vida quedaran pels camins? Mentre escrivia aquestes paraules la gent al carrer segueix passant. Jo penso en tu i miro. Estils de vida diferents, uns caminen per baix, lliuren les seves batalles des dels murs difícils de saltar, ho fan perquè hi han nascut o perquè han triat estar al costat dels de baix, els altres caminen per carreteres ràpides i eficients. Entorns oposats que rarament es troben i es comuniquen, dues visions del món, dues idees del futur.

 

En el pensament i no sé perquè arriben dues imatges. Àvia com sóc, penso en les altres àvies dels meus néts. Gent humil, i, fins i tot,  pobra, molt pobra. Una dona d’un país proper, molt religiosa, amb molt de treball sobre l’esquena, la mirada fosca i adolorida pels pas dels anys difícils, l’àvia de la meva néta.  I una altra dona en un país molt, molt llunyà, malalta, molt malalta, va perdre la mare de nena, el pare es va tornar a casar i la van deixar abandonada, només menjava quan algú li’n donava, l’àvia dels meus néts.  A cap de les dues conec, però conec els seus dolors i me les sento a prop, àvies germanes les tres en la nostra humanitat. 

 

Potser podrien ser les teves àvies també, perquè eres molt jove.  Ets molt jove. Reso perquè avui tinguis un sostre per dormir i reso perquè puguis fer teu el dret a ser feliç, perquè jo penso, com he llegit de Simone Weil  a L’arrelament, que un dret no prové de qui el posseeix, sinó de les altres persones  que es reconeixen obligades a alguna cosa envers ell.  

 

I jo sento que tenim una obligació cap a tu que no tens res, cap a les meves companyes àvies, que han nascut en la pobresa,  que han crescut en la pobresa, que, a penes han tastat els moments feliços, en països pobres, i la tenim perquè la teva vida jove pugui ser i perquè els meus tres néts petits puguin tenir altres existències diferents de les que van tenir els seus avis i potser també els seus pares. L’obligació de treballar per la felicitat dels altres que ningú no pot imposar, que sorgeix en el cor, en la sensibilitat,  en la bondat, en la llibertat de l’opció, en l’esperança, en el cant dels somnis, en l’amor i en un Amor més gran que inspira el nostre petit caminar. 

 

Amb tot l’afecte! 

 

Encara no hi ha cap comentari

 


KTkX5 Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web