Al matí, a la ràdio ho diuen:  a Madrid estan estudiant posar una multa a les persones que busquin en els contenidors.  Entenc la complexitat de tot plegat. I la realitat és complexa, té molts matisos. No sé de quins casos estan parlant. Conec persones que busquen menjar en contenidors, perquè de vegades només queden els contenidors, així és la duresa de la vida per a moltes persones cada dia.

Conec  les dificultats de viure en aquest temps actual, conec com, malgrat els esforços de molts, és insuficient. I conec el dolor, aquest dolor tan devastador que m’han explicat mil vegades. I ara que arriba Nadal, aquest Nadal, no puc més de demanar-me qui són els qui han provocat tant dolor,  els qui s’atreveixen a negar a l’altre tota escapatòria, qui són els qui estafen el menjar de tanta gent, els qui  especulen amb la vida de tants, els qui  viuen sobre el dolor de molts... Qui són? Com són?  De quina indiferència estan fets? Què els mou per dintre? Tenen fills? Han sentit les paraules dels que pateixen, han vist els seus plors, l’angoixa, la mort, als ulls? O tant els fa tot?

De vegades penso que és un temps en què tot es pot donar,  tot es pot legitimar, i tot es pot defensar, argumentar. Molts tenen moltes paraules per defensar el que sigui, i jo cada vegada em quedo més sense  paraules.