Dissabte, 31 de desembre del 2011

Pregària de cap d'any

Pregària de Cap d’Any 2011

Associació Àkan

Cant: Au, pren alè (6)

INICI:

I el Senyor Déu digué, en veure l’any com s’acabava:
“Tu que m’escoltes, ets el meu estimat, et vaig pensar abans de néixer, abans que veiessis l’alba per primera vegada. Et vaig pensar i vaig estar content. Vam trobar uns pares que et van acollir, com millor van saber, i entre tots els de la teva família van fer el que van  poder. Tingueres un país, i un treball,  potser un escola..., amics, companys, dies bons i dies dolents. Ara ja saps que la vida no és fàcil. Però saps que el sol gira i que la lluna també. La fosca i la claror s’alternen, ara una, ara l’altra. Et miro, conec les teves febleses, i les teves precarietats, però ets molt valuós als meus ulls i t’ho dic perquè ho escoltis bé: estic content de tenir-te.” 
Si mirem l’any que ara ens deixa, quantes possibilitats que ens han passat per davant, i quants d’entrebancs, quants somriures i quantes llàgrimes, per dins, per fora. Molts moments d’estar segur, fort, de l’opció que has pres, i alguns moments de dubte, de por, d’incertesa, de voler tirar enrere. Moments de valentia. Moments de defallença. Moments.

I Ell que t’estima, i que no et deixa. Que parla cada dia en la boca dels qui t’envolten, que et guia, que t’ensenya el camí, que et pensa, que et reclama, que t’empeny i que et frena. Ell, Déu, sempre present, més present que l’aire que respires i la sang que va per les teves venes. Déu que t’estima, que pateix,  que busca cuidar-te, que busca entre les persones que t’envolten qui farà el paper d’estimar-te, d’estar per tu, de vetllar per tu, qui serà els seus braços.
 
Una de les experiències més fondes de la vida és la de la solitud, la podem sentir perquè els nostres viuen lluny de nosaltres, o perquè han mort, han marxat cap a una nova existència. Si repassem l’any, quants moments d’absència, de trobar a faltar, d’estimar sense veure... I, amb tot, si l’altre, aquell altre tan important per la nostra vida, no hi és, potser ens ajudarà pensar que seria bonic si ens atrevíssim a:

Viure amb l’altre,amb aquell que no tenim ja, fer allò que a l’altre el faria feliç, allò que on estigui el farà content. Ser fort perquè l’altre reposi veient-nos, ser caritatiu perquè l’altre se senti complagut en veure’ns, ser treballador, pregar, perquè ell, o ella, sigui on sigui, pugui ser feliç. Estar content i ser carinyós amb la gent perquè l’altre ens veu i això li agrada. No hi és, és cert, però ocupa tota la nostra centralitat a la vida, i viu, viu, a través nostre el que nosaltres vivim. Ensenyar-li el que fem, el que pensem, el que inventem per tirar endavant, el que estimen, seguir-lo fent participar de la nostra vida. Saber-lo atendre, seguir fent-li sentir que ell és un dels centres de la nostra vida, i que això continua fent-nos sentir vius i feliços. 

I gosar dir: mira, suporto això amb dignitat, amb fortalesa, buscant com me’n puc sortir, continuo fent les coses que per a nosaltres eren importants, no em deixo abatre per aquesta vida més dura. Vull seguir vivint amb tu i fer-te feliç.
 
Pot ser el record d’una mare morta, d’un pare, dels fills que viuen lluny, de la parella que tenim o que està en algun lloc i encara no la coneixem, d’un amic a qui estimàvem profundament, o, senzillament, el record de la família que viu lluny de nosaltres. De les persones absents en podem agafar molta força.

I força, amor, paciència, comprensió, capacitat de sacrifici, esforç, educació, bellesa, felicitat, resignació, llum, coratge, formació, intuïció, il•lusió, intel•ligència, caritat, pa, vestit, habitació,  i tantes altres coses, són el que necessitarem de valent en aquest any que ve ara mateix.

Cant: Cada dia surt el sol (1)

Avui, aquesta nit, pot ser una nit de conversió. La vida, la nostra vida, es pot convertir en la preparació dels camins del Senyor també. Aquest camí no està reservat a uns quants i prou. Nosaltres també podem ser cridats. Aquesta terra a la que heu arribat pot ser una terra de desert. Però el desert és sempre un lloc de conversió, si ens atrevim a fer-ho. Un lloc per recordar la fidelitat a Déu, com Ell ens estima contínuament. Un lloc per penedir-nos de tot el mal que hem pogut fer i sentir la necessitat de ser salvats. Cal molt de treball interior, molta reflexió, molt de silenci, molta humilitat, per convertir-se al camí de Déu. La nostra temptació pot ser no anar al desert, creure que no necessitem convertir-nos, distreure’ns amb altres coses, oblidar les nostres pors i amagar la nostra falta de coratge per acollir la veritat. Però sempre queda l’esperança.

És possible que la nostra vida sigui també la vida dels qui preparen el camí del Senyor?

Cant: Obrim camins (7)

Cada cosa té el seu moment
 Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
 Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
 Un temps de matar i un temps de guarir,
un temps d'enrunar i un temps de construir.
 Un temps de plorar i un temps de riure,
un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
 Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n.
 Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
 Un temps d'esquinçar i un temps de cosir,
un temps de callar i un temps de parlar.
 Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra i un temps de pau.

 El qui treballa, què en treu del seu esforç?  M'he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l'home el sentit del passat i del futur, però sense que l'home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet.

Cant: Canta al•leluia al Senyor (4)


LLEGIM ELS SALMS I DIGUEM EN VEU ALTA EL QUE MÉS ENS AGRADI PER UN MOTIU O PER UN ALTRE:

-    Senyor, perdona la meva culpa. No em reprenguis, Senyor, tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor.
-    No em deixis caure en la temptació
-    No em  llancis fora de la teva presència. No m’amaguis la teva mirada
-    Crea en mi un cor ben pur
-    No m’exposis a les burles dels insensats
-    Protegeix-me contra els injustos
-    Obre’m els llavis, Senyor, omple’m els ulls de claror
-    Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia
-    Fes que torni a sentir els crits de festa
-    Torna a consolar-me
-    Recorda’t de mi tu que estimes tant
-    Ara que decau el meu vigor, no m’abandonis
-    Que m’ajudi el teu amor admirable, Senyor, digues-me: “Jo et salvaré”
-    Senyor, dóna’m seny, com vas prometre
-    Jo t’invoco: salva’m i guardaré el teu pacte
-    Els enemics es riuen de nosaltres
-    Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol
-    Abatré, diu ell, l’orgull de l’injust; el just, en canvi, alçarà el seu front
-    Celebraré que ets just i que ets bo
-    Quan em sento aclaparat, em ve el teu record
-    Espera en Déu
-    Feliç el qui s’interessa pels febles; en temps difícils, el Senyor el salvarà
-    Val més la pobresa d’un sol just, que l’opulència de molts malvats
-    Decanta’t del mal i fes el bé
-    Jo confio en el teu amor
-    Enaltiu el Déu del cel, perdura eternament el seu amor
-    T’enalteixo amb tot el cor, Senyor, i et vull cantar a la presència dels àngels
-    Si passo entre perills, tu em guardes la vida
-    Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes, però que jo pugui seguir camí enllà
-    El Senyor guarda els forasters, sosté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos
-    Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo sol i lluna, lloeu-lo estrelles lluminoses, lloeu-lo cel del cel i les aigües de sobre el cel

Cant: Ave Maria  (3)

Jo crec en la pau - Martin Luther King al moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964

Avui, quan en el món és negra nit,
en l'esperança que em dóna la Bona Nova,
crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals
dispensin els homes de fer una terra millor.

No vull creure que l'ésser humà només és un bri de palla
que el corrent de la vida fa voleiar
i que no pot influir en el curs dels esdeveniments.
No vull compartir l'opinió dels qui pretenen que l'home
és captiu de la nit sense estrelles, del racisme i de la guerra,
que l'aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.

No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen
que els pobles davallaran l'un rere l'altre en el terbolí del militarisme
cap a l'infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l'amor diran la darrera paraula,
que la vida, encara que de vegades sembli vençuda,
resta sempre més forta que la mort.

Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten
i dels canons que tronen, hi queda sempre l'esperança d'un matí assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d'aquesta terra podran rebre
tres àpats a la jornada per a la vida del cos,
l'educació i la cultura per a la salut de l'esperit,
la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.

Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que
Déu és la font del seu amor.
Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l'anyell pasturaran junts,
cada home podrà seure tranquil a l'ombra
de la seva figuera, a la seva vinya,
i ningú no haurà de tenir por de res.

Cant: Benaurances (5)

Esperencem-nos!
(És tard, però n’és el temps)

Hi ha qui pensa que el món està tan trencat, tan adolorit, tan cansat...
que ja és tard per a l’esperança,
que res no indica que hagi d’arribar res nou,
que no hi ha cap alegria a punt d’arribar.

Encara que sigui tard, és la nostra hora.
És tard però és tot el temps que disposem per a fer futur.
És tard, però som nosaltres aquesta hora tardana.
És tard, però és matinada si hi insistim una mica.

Pere Casaldàliga.


Cant: L’Esperit del Senyor (8)


Final: Cant dels ocells (2)

Encara no hi ha cap comentari

 


9ZMUX Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web