Dijous, 12 de febrer del 2009

L'home que vaig veure ahir

Fill meu germana meva

En aquestes primeres hores matinals ressonaven en mi les paraules que havia llegit: Jesús estava tan ple de l’Esperit que no tenia por d’enfrontar-se a esperits malignes.

 

Ahir el vaig veure, duia una motxilla i una ampolla d’aigua, li acabaven de donar una manta. Em van dir que venia d’una ciutat del sud d’Espanya on havia arribat en patera, l’havien enviat a Girona i, ara, no sabia on anar per poder dormir sota sostre i menjar.

 

Em va impressionar molt per ell mateix i també per les últimes acollides d’Àkan de persones que vivien al carrer o que a estaven a punt d’anar-hi a viure.

 

Vaig pensar que les nostres estructures eren força febles, i aquell noi, probablement, aquella nit, dormiria al carrer. Els donatius a les associacions estan baixant i nosaltres també ens estem plantejant si podrem continuar ajudant la gent, i si això abocarà les persones que ajudem a viure al carrer, just d’on els vam treure.

 

Jo crec que tots som responsables els uns dels altres. I crec que tots ens hem d’estrènyer una mica perquè els més indefensos puguin tenir, almenys, les necessitats bàsiques cobertes.

 

Moltes vegades he parlat de responsabilitat ciutadana, ara ho faria en altres termes: la decisió d’ajudar l’altre és una qüestió espiritual, tal i com em mostraven les paraules sobre Jesús d’aquest matí.

 

Caroline Myss en el seu llibre El poder invisible en acción  explica que mentre estava veient un programa de televisió amb una seva amiga, van emetre un anunci demanant ajuda als telespectadors per als nens que pateixen fam. L’amiga va dir que esperava la resposta de la gent i aquella mateixa nit va fer un donatiu. La seva empatia era el reconeixement que totes les persones que vivim en el món som una gran família i això ens porta a viure la responsabilitat per respondre a les seves necessitats d’assistència bàsica.

 

Si creiem i sentim això, fermament, serem més receptius a les persones que tinguin necessitats, i intentarem fer alguna cosa per ajudar-les.

 

Hellen Keller deia: “Sóc només una persona. Però ho sóc. No puc fer-ho tot, però puc fer alguna cosa. No renunciaré a fer allò que ha de fer”

 

I Marian Wright Edelman afirma que el servei als altres és el lloguer que paguem pel fet d’estar vius. És el vertader propòsit de la vida i no una cosa que faig en el meu temps lliure.

 

Deixar-se preocupar pels altres és un camí espiritual, interior, profund. Des de fa uns dies estudio la persona i l’obra d’Ignacio Ellacuría. Crec que l’estudi de la vida de les persones aporta molta llum a la pròpia vida i a les seves opcions. També crec que els qui estem en activitats d’ajuda als altres ens hem de formar contínuament i hem de contrastar els nostres pensaments amb l’obra d’altres persones. Àkan és una recerca  de servei a l’altre, que es pensa i es repensa per tal d’entendre el moment que vivim i veure com hi podem respondre, amb les nostres forces limitades. En ocasió de la presentació d’ECA, revista de difusió del pensament crític de la UCA, Ellacuría deia que en el procés d’alliberament dels pobles llatinoamericans, la universitat no pot fer-ho tot, però el que ha de fer és indispensable. I si falla en aquest fer, ha fracassat com a universitat i ha traït la seva missió històrica. I demanava una vegada i una altra que tota acció ha de partir de l’anàlisi de la realitat.

 

L’home que va arribar ahir a Girona, desconeixent-ho tot, o les persones a qui hem pogut donar menjar i sostre aquest hivern, només podran sobreviure si funciona un sistema de suport. No podem sobreviure sense aliments, sense un sostre. Molta gent diu que va ser salvada d’una dura situació just quan acabava de perdre l’esperança. La gent que hem salvat del carrer aquest hivern parlen de les dures situacions psicològiques que han passat, d’autèntica por, desemparament, desesperació.

 

Vivim un dur moment econòmic, i ningú, pel que es va veient, sap com en podrem sortir. Potser per això és tan important sostenir-nos els uns als altres. Potser costarà arribar a una societat sostenible, però podem començar per nosaltres mateixos. Només la compassió pot dur-nos al futur.

 

La supervivència de les persones que ajudem depèn de cada un de nosaltres, de com observem els pensaments que tenim, i com busquem les creences que hi ha rere d’ells, de com deixem parlar la ment i l’observem, de com desmuntem molts esquemes mentals adquirits al llarg de la nostra vida, de com llegim tot el que ens va passant sota la llum divina, de com descobrim la importància clau de la nostra consciència.

 

Tot un camí interior, espiritual, profund, pacient, constant, però l’únic que pot assegurar la supervivència de moltes persones en aquest moment concret de la història del nostre planeta.

 

 

No sé si he sabut explicar-me.    

 

 Lluïsa Geronès

Nou comentari

Comentaris (1 - 2 de 2)

 

  • Marta| Enviat el dia 17 de febrer del 2009 a les 14:50h

    T'has explicat perfectament. Comparteixo el que dius. El dolor i la injusticia, quan son provocats o tolerats per l'home, fan encara més mal. I, tot i aixi, sento que tot aquest mal, tot aquest absurd, tot aquest dolor no tenen l'ultima paraula. Però perquè sigui aixi cal de veritat que tots ens hi impliquem amb el cor. De manera ininterrompuda. El cor ens canviarà els ulls, les paraules i posarà en moviment les nostres mans.

  • Santi| Enviat el dia 12 de febrer del 2009 a les 17:32h

    Aquest principi que tots formem una gran família he intentat assumir-lo des de quan era petit. Vaig tenir germanetes malaltes i la seva malaltia m'afectava. On hi ha pell humana hi ha pell meva. Penso que la patenitat/maternitat ha d'afavorir aquesta universalització de la sensibilitat i el compromís de lluitar pels altres. Els plors del meu fill són com els del veí.

 

 

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web