Dimarts, 26 d'octubre del 2010

L'elaboració del sentit

Fill meu germana meva

És enginyer. Molt alt, ja una mica gran i treballat per la vida. Hi ha un problema amb el seu passaport que no aconseguim desencallar. Camins de legalitat complexos. Portem en aquesta situació, entre París i Barcelona, gairebé un any. Baixa l’escala un mica derrotat i diu: Puc aguantar perquè trobo un sentit espiritual a tot, si no, hauria perdut el cap.

 

L’immigrant és un vertader lloc teològic. Déu no està lluny, ni és distant ni un solitari, es comunica a través de tota la realitat, en cada vivència humana, al llarg de tota la nostra vida, però, quant de camí interior cal per saber-lo llegir! I no sempre ens n’han sabut transmetre els instruments.

 

Les migracions al llarg del temps han estat una crida permanent a la universalitat, un reclam per saber viure les diferències i aprendre a dialogar-hi, però també han estat un aprofundiment sobre els misteris i les dureses de la condició humana, i una lliçó per a tots els que ens hi hem posat en contacte. Déu mateix, en la seva configuració trinitària, ens convida a la relació, així, de mica en mica, hem anat fent l’aprenentatge de convertir-nos en éssers de relació, vocacionats a la relació. Si els recursos de la societat per atendre els necessitats són limitats, tota l’església hauria de ser un signe generós de la preferència de Déu pels qui pateixen.

 

El cardenal Martini ho deia: l’aliança és el procediment pel qual persones que no són consanguínies arriben a ser-ho. Déu s’ha fet parent de l’ésser humà i en establir aquest parentesc Déu diu a la persona: tu ets la meva carn i la meva sang; i la persona pot dir a Déu: tu ets la meva carn i la meva sang. Som l’un per l’altre, de forma indissoluble, hem de solidaritzar-nos en tot i ni tu no m’abandonaràs ni jo podré mai abandonar-te. I més encara: més fort que el parentesc és el parentesc de la voluntat de Déu i l’església té la missió de fer-nos créixer en aquest parentesc.

 

L’elaboració del sentit de l’existència és tan diferent si sentim que som víctimes només de l’atzar i de la desgràcia, o bé si creiem que tot forma part del camí d’aprenentatge, i no ens resignem ni ens enfonsem, sinó que assumim l’experiència que hem viscut com un element més destinat a fer-nos créixer, aprendre, canviar. Malgrat tots els cops que ens va donant la vida, podem tenir esperança, podem sentir amor, podem lluitar per la nostra dignitat i per la dels altres, podem construir la nostra vida en la voluntat de servir, de crear un àmbit propici per a aquells que ens envolten.

 

Ralph Waldo Emerson ho deia amb unes belles paraules:

 

Guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l’estimació dels nens. Apreciar la bellesa de la naturalesa i de tot el que ens envolta. Donar el regal de tu mateix a altres sense demanar res a canvi, perquè és donant que rebem. Haver acomplert una feina, com salvar una ànima perduda, curar un nen malalt, escriure un llibre o arriscar la teva vida per un amic. Haver celebrat i rigut amb gran entusiasme i alegria, i cantat amb exaltació. Tenir esperança  fins i tot en temps de desesperació, perquè mentre hi ha esperança, hi ha vida. Estimar i ser estimat. Ser entès i entendre. Saber que algú ha estat una mica més feliç perquè tu has viscut. Aquest és el significat de l’èxit.      

Nou comentari

Comentaris (1 - 1 de 1)

 

  • sofia| Enviat el dia 11 de novembre del 2010 a les 21:41h

    L’elaboració del sentit és única, personal i intransferible. Forma la malla interna, el teixit amb què confecciones relacions i composicions. Les fibres amb què construeixes parlen, sense paraules, de tu. Poden ser de molt diferents materials, segons cadascú. Però articulen el bastiment més profund. Les més delicades i tènues en són les espirituals, i les de més difícil accés, fins i tot per a un mateix. El sofriment és l’escenari preciós, únic i irrepetible, on no tens més remei que agafar la filosa i filar-ne, per a poder debanar nou fil que et sostinga. Si no ho fas, pots morir. Si agafes floca de les fibres espirituals i en debanes, no saps quin fil eixirà de tot plegat. Hi una fibra difícil de trobar, perquè és molt amagada. A mi m’ha costat molt, ho dic. Però treballant-la amb les mans tremoloses de l’esperit que s’esquinçava de patiment, i demanant la Llum de dalt per poder-hi veure, perquè n’era fosc del tot, va sorgir, amb temps, no de seguida, un fil que em va desconcertar. Aquest fil encara em sosté, però el més rar de tot era què, amb aquest fil, es podien escriure paraules interiors sorprenents, que deien, calia passar-ho tot. Coneixes la cançó dels Beatles Let it Be? La primera estrofa en diu, When I find myself in times of troubleMother Mary comes to meSpeaking words of wisdom, let it be.And in my hour of darknessShe is standing right in front of meSpeaking words of wisdom, let it be.Quan em trobe enmig de la tribulacióla Mare Maria ve a mitot dient-me paraules de saviesa, deixa que siga.I en la meua hora més foscaella hi és dempeus davant meutot dient-me paraules de saviesa, deixa que siga.Deixa que siga. Deixa-ho ocórrer. Cal que passe. Siga. Fiat. Amén. Jo, en veritat, mai pensava que aquest fil em bastaria, per a sostindre’m. Però sí sé ara que, si no el deixava fer-se en mi, teixir-se en mi, si el patiment no s’encarnava, i em trencava les entranyes, i no em portava a algun lloc diferent, més enllà de les coordenades vitals del moment, més enllà del mateix sofriment i, finalment, més enllà de mi, seria plenament inútil, com ho és per a la majoria de gent. Una obscenitat, per a eradicar de la vida. Més enllà de mi, per un camí molt estret i costerut, cap a un lloc nou, on hi és l’altre. Així ara, quan puc, no sempre, acostar-me al patiment d’altre, ja no és un simulacre hipòcrita, ni una buida ganyota narcisista per a sentir-me millor. Hi ha una coherència, que no puc evitar.T’he llegit moltes voltes, Lluïsa, i a Àkan jo sé que en sabeu, de patiment. I d’elaboració de sentit. I de coherència.

 

 

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web