Divendres, 12 de juny del 2009

La roda del sofriment i la felicitat

Fill meu germana meva

Aquesta setmana he fet les entrevistes per revisar el funcionament d’un pis de l’associació i el projecte personal de cada un dels nostres acollits. Ha estat escoltar una roda incessant de dolors i petites felicitats. Queda un regust agredolç de l’existència. Alguna cosa dins teu diu que s’ha d’anar més enllà.

 

Llegeixo el Bhagavad Gita. Sorgeixen temes que em fan pensar: si és lícit destruir l’altre per aconseguir alguna cosa que nosaltres volem. I, inevitablement, penso en els refugiats de guerra de l’associació, totes les seves vivències resumides en mil sensacions i mals somnis. A la reunió de la casa, dimarts, sortia aquesta realitat: “jo vaig veure com morien davant meu, i jo em vaig salvar, per què m’he salvat jo i els altres han mort? Allò que volien aconseguir els rebels en qüestió: justifica tanta mort?” Amb quina culpabilitat sobreviuen els que queden vius!

 

Aquesta alternança de felicitat/sofriment, expressada pels immigrants,  que és la vida, m’ha fet estar d’acord que cal buscar una manera equànime de viure els moments de plaer, els moments de dolor. La importància decisiva del camí del mig, en què cada vegada crec més. Situar-se, com diu un amic meu, en el centre de la nòria, i veure com uns baixen, i els altres pugen, en un moviment que s’alterna a la pròpia vida. “Tot passa”, dic sovint a persones amb  qui entrem en contacte i intentem refer una mica.

 

Llegeixo Jean Vanier, unes paraules delicioses per als creients, com va deixar la marina, com es va deixar captivar per Jesús, com Jesús li ha ensenyat els secrets de l’univers i de Déu, la set d’amor que tenia perquè cada un de nosaltres pogués viure en plenitud i joia. Però m’atreviria a dir que les paraules de Jesús, que també desperten la meva set, no són fàcils de dur a la pràctica. Aquest visqueu! de Jesús, que difícil és! Quantes vegades sentim la sensació de fracàs a les nostres vides. El dr. Dressel diu que hi ha els fracassos més evidents: perdre una feina, o perdre un país, una família,  hi afegiria jo, en la nostra experiència, i fracassos ocults. I aquests últims: que importants que són! Fem una correspondència ràpida entre el que vivim i el judici de valor que ens sorgeix, sense pensar gaire. Ens sentim agredits. Tot fracàs és un sentiment de pèrdua. La nostra autoestima baixa, potser no confiem en la nostra capacitat de resposta. Ens sentim malament perquè creiem que mereixem alguna cosa més.   

 

Quina roda! Alguna cosa em diu que n’hem de sortir, que així mai no podrem anar gaire enllà. Cada vegada confio més en el silenci, a deixar reposar el pensament, a meditar el que sentim, a allunyar-se’n. “Vaig pel carrer i parlo sol, quan m’aixeco al matí, penso que tot el que m’ha passat li ha passat a un altre, que no sóc jo” M’ho deia un home africà que ho ha perdut tot, la família, un projecte de vida, l’esperança d’un futur, tot. Que perillosa la primera línia de foc del pensament!

 

Espais de silenci, espais d’amor per recuperar-se com a persones. En un poema bellíssim: La Pomerola, Jacint Verdaguer diu:

 

Cansat de rodolar pel món un dia

lo pobre trobador torna a sa llar,

que és en lo cor d’una gentil masia

que el Ter mira en ses vores blanquejar

 

El món també està cansat de rodolar. Ens cal tornar a la llar, en el cor d’una masia. Espais simbòlics de pau, d’autenticitat. La condició humana ha de trobar la seva llar.

 

Jo visc en les circumstàncies del món de la pobresa. Ahir 50 euros donats per una persona van salvar una noia de dormir al carrer. Sé el valor que té ajudar a canviar les condicions de la vida de les persones. No parlo de fugir de la realitat. Parlo de viure la realitat d’una manera diferent, per això transcric aquestes paraules Raimon Panikkar, i ho faig des de la vivència de la cruesa del moment que estem vivint. Però en elles hi veig aquest possible retorn del món a la llar.

 

“El contemplatiu atura l’atorrollament del temps en el món. La temporalitat s’atura per al contemplatiu, o més aviat, reverteix envers ella mateixa, i d’aquesta manera apareix la realitat sempiterna. La contemplació no s’interessa pel després, sinó per l’ara. Fins i tot quan el contemplatiu dedica la seva atenció a alguna cosa que té relació directa amb el futur, aquest acte el realitza tan absort en el present que l’acte que seguirà és del tot imprevisible. L’acte contemplatiu és creatiu, un nou començament, i no una conclusió. Si ets un contemplatiu, pots trobar-te un samarità pel camí i arribar tard a la reunió, o simplement quedar-te jugant amb una bagatel·la que – vés per on- ha seduït la teva fantasia. En darrera instància, no tens cap camí a seguir, cap lloc on arribar. Renuncies a tot pelegrinatge, solament compta el present tempitern, i solament ell és viscut com a real. El sentit de la teva vida no depèn solament del que hagis aconseguit al final, de la mateixa manera que el sentit d’una simfonia no es troba solament a la seva conclusió. Cada moment és decisiu. La teva vida no deixarà de ser acomplerta encara que no hagis assolit la teva edat d’or i en canvi hagis sofert algun accident mentre feies el camí. Cada dia és una vida, i cada dia és suficient en ell mateix. El contemplatiu no espera una eternitat després, sinó que viu la tempiternitat ara. ... El Regne, el nirvana, ja és aquí i ara. “  

 

 

Nou comentari

Comentaris (1 - 1 de 1)

 

  • Santi| Enviat el dia 14 de juny del 2009 a les 12:42h

    Les paraules de'n Panikkar podrien semblar recolzar l'afirmació de Teodor Susau: Més important que la meta és el camí, afirmació que no recolzo. Una altra cosa és si és parla del camí que es fa un cop ja a la meta i, entenc, Pannikar en parlar de contemplació parla d'això.D'altra banda, però, la vivència del camí sense consciència de la meta és el que toquem sovint en els destins extrems dels immigrants. Per arpropar-s'hi sense cremar-se cal novament la "instal·lació" creient en la meta. Avui, dia del Corpus, permet contemplar així la vida entregada de Jesús, des de la meta.

 

 

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web