Dijous, 25 de setembre del 2014

La llibreria ambulant - Christopher Morley

Fill meu germana meva

LA LLIBRERIA AMBULANT – CHRISTOPHER MORLEY

Traducció de Dolors Udina

El cercle de Viena, Barcelona, juny de 2014

“L’Andrew i jo érem meravellosament feliços al mas fins que ell es va fer escriptor...” L’Andrew i la Helen són dos germans, les ultimes guspires d’una família, que sembla no haver tingut massa èxit. Com que la vida dóna moltes voltes,  els dos germans se’n van a viure al bell mig del camp i es converteixen en pagesos,  es lleven quan surt el sol, es fan un tip de treballar i se’n van a dormir a l’hora de la posta. Així és la seva vida, fins que mor el seu besoncle Philip i hereten la col·lecció de llibres. Segons Helen, allò va ser el començament del final, però potser és un magnífic final. Un vell galliner es va convertir en estudi i l’Andrew es va passar nits llegint tots el llibres, va rebatejar la casa com Sabine Farm. Què en va sortir d’aquella passió d’ hores de lectura? Doncs, la redacció d’un llibre: El paradís recuperat d’Andrew McGill, sobre la vida al camp. I el llibre, no tan sols és publicat, sinó que és l’inici d’una carrera d’èxit. La tardor del 1907 la vida dels dos germans dóna un tomb tan fort que la Helen diu que el títol del llibre més aviat hauria de ser: El paradís perdut. A partir d’aquell moment, les feines del mas patiran de la vocació d’escriptor del seu amo, mentre la seva germana no para de treballar.

 

Però un dia de tardor, lluminós i net, d’aquella manera que el destí capgira l’existència, apareix un cavall tirant d’un carro en forma de vagó. Al carruatge hi havia escrit: Parnàs ambulant del senyor Mifflin. Els millors llibres a la venda: Shakespeare, Charles Lamb, Stevenson, Hazlitt i molts d’altres. Vet aquí una llibreria ambulant, amb els prestatges plens de llibres, i un personatge encantador, el senyor Mifflin, que volia vendre’s el negoci per anar a escriure un llibre a Brooklyn: qui millor per comprar-li que l’escriptor Andrew McGill? Helen pensa que si el seu germà veu el carro, no hi haurà res a fer. La feina del mas en orris! I en un cop sobtat i estrany de pensament, decideix comprar el negoci ella,abandonar  la feina durant un temps, i anar-se’n per aquests mons de Déu a vendre llibres. Pensa que als trenta-nou anys ha arribat l’hora de viure una veritable aventura.

 

La carta que deixa al seu germà ens fa dibuixar un somriure ple de comprensió i potser també d’una certa complicitat:

 

Estimat Andrew,

No et pensis que m’he tornat boja. Me n’he anat a viure una aventura. De cop he pensat que, mentre jo m’estava a casa fent  pa, tu has pogut viure tota mena d’aventures. La senyoreta McNally s’encarregarà dels teus àpats i una de les seves filles pot venir a netejar la casa. No pateixis, doncs. Seré fora una temporada, potser un mes, per veure si trobo una mica de la felicitat de la vida al camp de què parles sempre. És el que les revistes anomenen la revolta de la feminitat. Tens calçotets d’hivern a la calaixera de cedre de l’habitació dels convidats, per quan els necessitis.

Amb tot el meu afecte.

                                                                                                       Helen

 

I aquí comença una aventura que ens fa viure unes pàgines realment plaents de lectura, ens escalfa el cor i ens fa experimentar el benestar. Deliciosa, senzillament. Una barreja fina de cultura i de sentiments, plena d’humanitat. Quatre dies per la Nova Anglaterra, tan bella, de principis del segle XX, gràcies a Christopher Morley (1890-1957), nascut a Haverford, Pennsylvània. Fill d’un pare, professor de matemàtiques, va estudiar a Oxford història moderna. El 1913 es va traslladar a viure a Nova York, on va treballar a l’editorial Doubleday. Va recórrer els Estats Units com a periodista, i va arribar a ser un dels més prestigiosos de la seva època. El 1917 publica La llibreria ambulant, i el 1919, La llibreria encantada. La seva novel·la Kitty Foyle, publicada el 1939, va tenir un gran èxit i se’n va fer una versió cinematogràfica.  .

 

 

Encara no hi ha cap comentari

 


r6dHU Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web