Dimarts, 10 d'abril del 2012

I vam perdre el Pirmi...

Tota la nit que hem plorat tots dos. No tenim res. I des que vam perdre el Pirmi, si no arriba a ser per vosaltres, l’únic camí possible era tornar ràpidament al Marroc, perquè no tenim res, absolutament res, com menjar, com pagar el pis, com sobreviure a
Dijous, 01 de març del 2012

Com els ocells vénen, se'n van...

"Torno amb les butxaques buides, només em tindran a mi, només els podré regalar el que jo he après, res més, perquè no puc comprar regals per guanyar-me la seva simpatia ni el seu amor,
Dilluns, 02 de gener del 2012

Comencem l'any

M'atura pel carrer: 18 anys no són 18 dies. Parla de la guerra que va viure. Parla de la mare, dels oncles, vius encara, dels morts de la guerra. Camina amb dificultat, si aguanta més aquí sense cap recurs, penso que pot acabar molt malament, li ho dic, l
Dijous, 15 de desembre del 2011

Ha estat molt dur, però no em canviaria pel d'abans

No s’asseu, a peu de porta es posa bé la gorra, somriu, té ganes de parlar: “aquests mesos d’ara em sembla que són els més durs des que vaig arribar”.
Dijous, 27 d'octubre del 2011

Ara sé que tot pot passar a la vida

Quan parla, mira, mira amb l’alegria als ulls de quan estan per tu, per la teva història, per la teva vida, i,encara que el que explica, li fa mal

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web