Dimarts, 04 d'octubre del 2011

Històries d'Àkan

Fill meu germana meva

No té gairebé res, ho ha perdut pràcticament tot, tenia un treball, una família, tot el que podia esperar un home com ell. Els darrers anys ha perdut la feina, l'estabilitat, ha vist com s'allunyaven els anys de benestar, han sobrevscut com han pogut, les ajudes s'acaben, sap que, als seus anys, no li espera cap més treball. Sovint, quan passa al costat d'alguns edificis que ha ajudat a aixecar, els mira, s'hi ha deixat la salut guanyant-se el pa. Ara, tot li fa mal, els braços, la columna, els peus, les cames..., però, el que més mal li fa és el cor. Diumenge, per un d'aquells girs miraculosos que fa l'existència, va poder tocar amb el seu llaüt davant d'un públic exquisit, el de la Llar de Pau de les Filles de la Caritat, va cantar i tot, ell que ja pensava que no podria arrencar mai més la veu, al cap de dues hores ho tornava a fer, aquest cop no li fou fàcil, l'església estava plena, va canviar el registre, va captar un altre tipus de sagrat... Quina sort que va tenir d'apuntar-se a les classes de català d'Àkan, rere la llengua, ha retrobat la vida. Aquella tarda de coral, experiències i cants, va tornar a ser senzillament feliç. 

 

S'asseu a la punta de la taula, amb timidesa, mai no ho ha fet, ajusta bé el mocador a l'entorn de la cara, l'abric, encara que fa calor, no té res més, agafa el llapis, com pot, apropa el paper, perquè no s'hi veu, però no té diners per comprar-se unes ulleres, escriu a poc a poc: BA, i després intenta imaginar què deuen representar aquells dibuixos estranys. Té 54 anys, però sembla que en tingui 70, la mirada i les mans, cansades, però al rostre encara la il·lusió dels que recuperen el temps perdut: algun dia sabrà llegir i escriure i no l'hauran d'acompanyar al metge. Al món 793 milions de persones no saben llegir ni escriure, ella n'és una, a classe, n'hi ha 70 més. Amb esforç, dilluns, dimecres i divendres, creuen la porta de la Casa de Cultura de Girona, pugen les escales, aquestes escales que els costen tant, els homes, o altres dones, ajuden a pujar els cotxets, amb esforç, de vegades potser deu ser l'últim que queda per continuar resistint.

 

Li agradaria no pensar en res del passat, que el pensament s'acostés a la realitat sense haver de recolzar-se en experiències passades. Pensa que ve d'un caos, i que potser els companys de taula, a classe, li noten, fa poc que ha entrat en un centre de menors. Com li agradaria que de mica en mica el món se li anés obrint, pogués recuperar el goig tranquil, la satisfacció de fer alguna cosa de profit. Sent per dintre una confiança, sap com la por l'ha bloquejada moltes vegades. Voldria sentir la bondat ingènua que tenia de petita, quan la mare encara vivia, abans que arribés l'infern. No sap si podrà sobreviure a tot el que ha viscut. De moment, s'aplica, aprèn com es diuen les estances d'una casa en català, repeteix amb els companys: rebedor, sala d'estar, menjador, cuina, bany... Demà passat, quan torni, vol ser la primera a dir les paraules del vocabulari!

 

Torna a casa amb bicicleta, no a tothom li paguen uns estudis, ell ha tingut molta sort. És clar que ja té 37 anys, i no és un nen, com els companys de classe a l'institut, però tota vida és única. Diferents situacions produeixen diferents oportunitats. Diferents capacitats creen mons diferents. Cada individu té necessitats i vulnerabilitats diferents. El primer dia que es va asseure a classe va sentir una profunda vergonya. Ara, ja va pel segon any i ja sap que els professors l'aprecien de valent, i que la mare sap esperar el dia que tingui el diploma, i no vol decebre la confiança que l'associació ha posat en ell, per això té sostre, aliments, vestits, formació, perquè han confiat que sabria aprofitar-ho. I tant que ho farà! Somia en la primera feina, i pensa que algun dia haurà de començar a decidir sobre el seu matrimoni, els nens que vindran, la llar que cuidarà tan bé, ell que sap el que és no tenir sostre. I somia que algun dia tornarà als suburbis de la seva ciutat africana, però ho pensa d'una forma estranya: aquí ha estat feliç, per primera vegada. Divendres, la professora els va posar unes frases de Gregorio Luri per comentar: "els valors són conceptes teòrics, mentre que la virtut implica una exigència personal. Hem de posar exemples de conductes valuoses, perquè una societat es defineix per quins són els seus referents". Baixa de la bicicleta, ha arribat a casa, a la secretaria, algú parla, el reconeix, l'ha vist sovint buscant en els contenidors, abans venia a classe. Sent compassió. Apressa el pas, puja l'escala amb quatre gambades, aquest estiu ha fet esport al parc de davant de casa, demà s'aixecarà a les 4 de la matinada a estudiar. 

 

Busca un punt final al seu bloc. Ahir, les cervicals li van jugar una mala passada. Avui està millor. Fa temps que es va acostumar al sofriment. El bloc passat el va acabar amb Espriu, poeta de la seva  joventut. Li vénen ara unes paraules llegides a la Contra de La Vanguardia, les  va dir a Diane Wei Liang la seva mare, professora de literatura xinesa, defenestrada als camps: " Primer viu tota una vida, i després tindràs quelcom per escriure" I és ben cert. Havia de dedicar la tarda a preparar una taula rodona i no ho ha fet, de vegades les vides criden, amb tanta força, que la mà comença a parlar. Ara només caldrà buscar una fotografia d'alguna excursió i penjar-lo. Truquen al telèfon: necessito... Quantes vegades ho ha sentit? Al cap, cansat, se li barregen, sense saber perquè  pensaments estranys: l'illa de Gorée al Senegal, els 12,3 milions d'adults i nens que són esclaus actualment, els 9 milions de pobres que diuen que hi ha a Espanya, i els 500.000 nens que al nord de Kènia han hagut d'abandonar els estudis perquè la manca de pluges fa que les tribus nòmades cada vegada hagin de fer els trajectes més llargs i el projecte magnífic de la Unicef que els fa classe, encara que sigui sota un arbre. I, no sap perquè, pensa en el cel.

 

Encara no hi ha cap comentari

 


MetyJ Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web