Dissabte, 07 de maig del 2011

Estimat/estimada GM

Fill meu germana meva

Estimat/estimada GM: ahir vaig rebre el seu comentari demanant-me per què havia deixat d'escriure. En certa manera, vostè ho deia, havia deixat d'escriure. Vivim tan immersos en mil històries difícils que un dia rere l'altre aniríem repetint el mateix, sota diferents cares. I també és cert que: s'escriu tant! Se saben tantes coses i es difonen, què anem a afegir nosaltres? I la gent té tanta feina, que un no té ganes de distreure'ls tampoc. Vull dir que un mena de falta de motivació hi era. Tanmateix les seves paraules m'han fet tornar a reprendre aquestes pàgines. 

 

Avui cantem, aquest migdia, dintre del Temps de flors, al Centre Bonastruc ça Porta, tot un signe, no li sembla?, cantar en un centre jueu. Diversos com som, vinguts gairebé dels quatre costats de món. I dilluns ens vénen a filmar des de TV3, des de Tot un món.

 

He estat llegint apassionadament Arrupe en els últims temps. La lectura dels llibres, que s'amunteguen per tot on vaig, segueix essent present a la meva vida.

 

M'hi he apassionat, veritablement, hi he trobat un ressò de bona part dels meus sentiments, i bona part de les paraules d'ara estan inspirades en aquestes lectures. Les paraules i les inquietuds que m'animen a fer la tasca que estic fent, que no deu ser res més que intentar ajudar una mica persones que ho estan passant malament. La vida m'ha donat uns instruments que, coneixent la misèria aliena, com no podria posar al servei dels altres si, jo crec, que va ser just per això que me'ls van donar!

 

És una opció que no és fàcil, es necessiten persones valentes, fortes mentalment, per aguantar una vida difícil, hem de ser realistes. Enmig de les dificultats, pròpies i dels altres, molts no poden seguir i abandonen, i jo ho entenc. L'opció ens porta a entrar en una creu dura, que despertarà moltes incomprensions en els nostres amics i potser en els nostres familiars. Segurament, hàbils com som, uns i altres trobarem mil raons per autodefensar-nos i evitar fer el que estem fent. Donar testimoni, amb la pròpia vida, amb els nostres costums, amb les nostres obres, amb tot el que som. Intentar viure l'amor i la justícia en un món egoista, pot arribar a ser terriblement difícil, suïcida, com deia Arrupe.

 

Però hem de reconèixer que les nostres accions, quan són fetes des de l'egoisme i del centrament insolidari,  desplacen als marges del món una gran part de la població mundial. I, sí, ja sé que ara tots tenim molts problemes també, tanmateix la tradició religiosa en què visc, el cristianisme, té com a força motriu l'amor. Hem demostrat al món la seva força transformadora? Ho hem fet? L'amor ho estima tot, allò que li és amable i allò que no li és amable. Estima els qui ens han fet mal, gosa mirar-los de front i seguir buscant, amb coratge, el millor per a les seves vides. L'amor és una mirada que ho abraça tot, comprensiva, que entén, que es pregunta, que respon, que busca i busca i busca que l'altre visqui millor. I viure millor no vull dir que no pateixi, sinó que es converteixi també ell en un agent transformador del nostre món, a la seva mesura, en els valors de l'ajuda a l'altre, de la compassió. No sé si m'entén. Vull dir que tantes vegades hem parlat de millorar la vida com un estalvi de sofriment, i, avui, potser perquè visc enmig de tanta dolença, penso que hem de lluitar amb totes les nostres forces per convertir-nos i convertir en elements de bé, de bé comú,  perquè això frenarà aquest cercle incessant de dolor. Tantes vegades es presenten els voluntariats des de la compensació afectiva. Pobres com som, carents, necessitem tots l'amor de l'altre, però jo sento amb tota l'ànima que allò que necessitem per aturar aquesta roda incessant és crear bé en els altres i en mi, ser bo, reivindicar la bondat, buscar que l'altre es visqui des d'aquesta bondat profunda d'estimar-nos-ho tot i tothom. Estimem per crear vida, no per retenir-la en les nostres mans. I, estimant, som capaços de renunciar a moltes coses, que potser ens podien fer falta, però que d'altres necessiten més que nosaltres.

 

Desitgi que avui cantem bé. És un dia gris, ple de núvols, aquí. En el nostre món ampli deuen brillar tants de cels! I alguns deuen somriure, en la senzillesa i en allò que és ocult, allà on el que és veritable creix com una llavor forta, o com aquesta Mare de Déu italiana, que somriu, quotidiana, benigna, reposada i amatent, sobre la meva taula de treball. Sap aquella dita africana que una bona amiga de l'associació em va enviar fa temps: molta gent petita, en molts llocs petits, faran coses petites que transformaran el món?

 

Deixi'm acomiadar-me amb unes paraules tibetanes: Tashi delek, bona sort, d'un llibre que he estat llegint, Una odissea tibetana. L'odissea d'uns americans al Tibet, o millor dit, l'odissea d'unes persones per comprendre i estimar. No hi estaríem nosaltres d'acord que tots busquem comprendre i estimar? L'amor, gran, immens, com un riu, el Brahmaputra, que vaig veure fa anys, un devessall d'aigua, que ha anat inundant el nostre món. Que vostè i jo siguem també aquest rajolí, petit, d'amor, enmig de l'univers. Tashi delek! Ah, i si té l'ocasió, llegeixi Arrupe,  vostè que busca en el que viu la vara del pastor que ens conforta i ens guia!    

Nou comentari

Comentaris (1 - 1 de 1)

 

  • G.M.| Enviat el dia 12 de maig del 2011 a les 23:13h

    Benvolguda Lluïsa, m'hauria agradat poder-la escriure abans, però no he pogut, tanmateix li he de dir que em va emocionar responent-me. Moltes gràcies. Realment té raó en dir que s'escriu molt, però,per mi, és molt important saber transmetre el que es viu, sobretot en un camí de duresa, i des de la mirada del Crist. I això és el que jo he trobat en el seu bloc. Vostè parla de la filmació que els faran des de Tot un món ( i que a hores d'ara ja deuen haver fet, suposo). Penso que donar a conèixer l'altra cara de la societat, la més punyent, ens ajuda a prendre consciència de les mancances del nostre món i ens convida a canviar la nostra actitud, sovint tan egoista. Sant Ignasi de Loiola ja diu en la petició de la contemplació per assaborir amor: Tot és vostre i a vós, Senyor, ho torno. Els dons que Déu ens ha donat ens ajuden a desvetllar el nostre Ésser profund, la nostra essència. Sigui quina sigui la nostra opció de vida, ser capaços d'anar fins al fons, perquè esdevinguem font de transformació del nostre interior mateix, però també dels altres. Com el paralític, si som capaços de deixar la nostra llitera i tot allò que ens pesa,i deixem dur-nos sols per Déu, l'opció agafa el gust de Jesús, que amb la seva força ens ajuda a avançar. Cal deixar que l'Esperit vagi transformant a poc a poc el nostre cor. Un cor que gosi parlar el llenguatge de l'Amor. Un amor que sols busca i pretén el bé de l'altre. Tots hem d'aprendre moltes lliçons,i sovint el sofriment és l'instrument amb el qual aprenem. Els projectes que vénen de Déu, Déu els alimenta, els sosté perquè esdevinguin una llavor forta i donin un fruit saborós.L'Associació Àkan va començar com una petita, petita llavor, i, de mica en mica, ha anat essent per a molts la veu dels sense veu. Demano a Déu també per a vostès, que siguin també aquest rajolí d'amor enmig de l'univers. Tashi delek!Ah! Vaig llegir Arrupe fa temps i va ser un bon company de camí en una etapa de la meva vida que va acabar essent decisiva. Tornaré a rellegir-lo, per, amb paraules ignasianes, "gustar" tot el que es desprèn de la seva opció de vida. Gràcies per acollir la meva petició de tornar a escriure, les seves paraules m'han fet en els últims anys un gran bé i, contestant-me, vostè em va fer feliç. Estimo les petites coses de la vida. Gràcies,però, sobretot, gràcies per la seva manera de ser, i per fer que un altre món sigui possible. Bona nit.

 

 

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web