Dimecres, 07 de juny del 2017

És l'Amor!

Fill meu germana meva

De vegades l'Amor passa i omple la vida sense ni percebre-ho. De vegades un vent desfermat bat els dies de la teva existència i ni el notes. No saps què passa, perquè tot passa a un altre nivell. I no saps què passa durant anys, mires i no veus, sents i no entens. I, de sobte, amb el Pa  a les mans, un vespre qualsevol, quan el dia ja ha anat baixant la cortina de les hores, reconeixes el pas del Senyor.

 

M'imagino que deu passar a totes les vides, amb més o menys intensitat. Ara que ha transcorregut tant de temps ja, tants anys, que han passat tantes persones, tants de problemes, tantes llàgrimes, voldria dir que Àkan, tal i com ho experimento jo, ha estat un cop d'amor. En alguns llocs de la terra, ara i sempre, aquí i allà, humilment, un dia l'Amor pren i branda el foc. S'encén després un temps de fraternitat, de filiació, de paternitat i de maternitat. Els camins cap a l'altre s'estenen sense recança i es creuen tots els obstacles per poder salvar la persona, camí de la dignitat. No s'escatimen els esforços, ni les hores, ni la malaltia, ni els errors, ni les pèrdues, ni els oblits, el pont està bastit sobre les aigües i no desisteixes quan tot convida a desistir. La mirada franca, la mà sincera, cap a l'altre. I, fins i tot, quan ets molt conscient que la mentida i l'engany apareixen a la vida, tu continues agafant-te al braç de la justícia i la tendresa, conscient del que veus, ancorat a  la Veritat de la vida, a la compassió per tants camins perduts, extraviats. El teu pacte interior no pot canviar.

 

L'Amor camina.  I t'has trobat amb l'Amor. I fins i tot en les hores més baixes en què els interrogants s'alcen, en què els mals esperits ocupen el pensament, en què esborraries el passat, l'Amor camina i camina per la teva sang, pels teus ulls, per les teves paraules, l'Amor fa el seu camí, no s'atura, no dubta.

 

I no saps perquè Déu ha encès un camí proper a les dones i als homes, i t'ha convertit en servidor incondicional d'aquesta humanitat desvalguda, seguint la voluntat del que t'has fet Pare. I viuràs la pobresa, com Ell, i la humiliació, com Ell, i patiràs com Ell. Baixaràs molts graons, en comptes de pujar-ne. I el vincle no es trenca, la caritat profunda t'uneix a aquest camp immens en què s'ha convertit el món per tu.

 

I no te n'adones que es fan realitat en tu aquelles paraules de la Primera carta de Pere, 2, 25: “Ell, amb les seves ferides, us curava. Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.” No te n'adones, però passa.

 

I, sense saber-ho massa, segueixes el Pastor que feia senyals prodigiosos que només  podia fer perquè Déu estava amb ell.

 

A la vinya del Senyor, en aquesta vinya tan gran, treballes de jornaler de sol a sol. 

I a les palpentes, enmig de moltes corbes de la carretera, has sortit al món amb una petita torxa, que has mantingut encesa en la foscor de la nit, i has apagat focs i plantat flors on hi havia violència i horror, has obert solcs en els camps i hi has posat petits brots d'amor, has anunciat que hi ha una altra manera de viure, tot en petit, en molt petit, en la pàtria de la pobresa i de la feblesa, que és l'Amor i la Pau.

 

Encara no hi ha cap comentari

 


HwD6W Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web