Ella ve, ve, tot i que sembla anar-se’n. Amb un tren, en aquests moments,  marxa de Nova Delhi, va cap a Bangla Desh. Vull pensar que aviat serà aquí. Un mes a Delhi pràcticament, dificultats per obtenir el visat, demanaven diners. A la fi, l’aconsegueix. I ara viatja en un d’aquests trens immensos, carregats de gent, viatge llarg, de nit i dia. Porta dins seu un fill. És molt jove. Aquí l’esperem amb molt més que il·lusió. Imatges belles de la història del món. Els pobres de la història. La història. La història de veritat, feta de dolor, d’esperança. La història que estimo amb vertadera passió. Per al seu fill he començat a teixir un petit jersei, com qualsevol àvia del món. Contenta, emocionada. Bellesa immensa de la vida.