Dissabte, 14 de febrer del 2009

Camins espirituals

Fill meu germana meva

M’ho pregunta amb tota la força i la innocència dels seus quinze anys: i ara cap a on haurem d’anar?

 

Els pares, en debacle econòmica, la mare, si no aconsegueix trobar cap contracte, haurà de marxar a l’estranger. Van venir a Espanya pensant que trobarien el futur millor, no han pogut avançar massa. Quedar-se sense la mare en plena adolescència no serà fàcil. La mare amb qui ha fet el camí d’Àfrica.

 

He buscat, he demanat, i no he trobat ajuda per la seva situació. Temps de suplències, els uns haurem de suplir els altres en les seves necessitats, precarietats, febleses, però això demana molts de canvis en el cor.

 

No sé on trobar un bri d’esperança, de sortida, i penso obstinadament en Déu. I penso que només Déu ens pot salvar. Guiada per les lectures que m’acompanyen sempre, i em salven, penso que cada ésser humà es pot convertir en un cercador de la veritat. I només de pensar en això, ja m’inspira confiança. Cada persona, si vol ser de veritat feliç, en plenitud, ha de fer créixer el seu vessant espiritual. Dono voltes en com fer créixer aquest costat, i penso que hi ha camins que ens hi fan arribar: estimar els altres, tolerar les diferències, començar a saber-se desprendre, ser generós, servir, estudiar la justícia i com fer-la avançar... Per altra banda, les diferents religions del món tenen les seves disciplines: les pregàries, el dejuni, els textos sagrats, la meditació...Camins espirituals que centren la recerca de l’individu.

 

I torno a pensar en la mare de la meva adolescent i penso que només el sentiment d’unitat ens pot salvar. Aquell que faci un camí espiritual i senti la unitat com a component bàsic del seu procés i de la vida, aquell salvarà l’altre.

 

Aquell que salva ha transcendit la diferència, un procés insubstituïble perquè la humanitat avanci. Per transcendir la diferència cal avançar en la tolerància i en la paciència i en l’acció, ser tolerants amb allò que veiem diferent de nosaltres i ser pacients per saber esperar que l’un i l’altre avancem, i ser actius per prendre mesures concretes per fer realitat la unitat.

 

Només aquell que faci aquest camí espiritual podrà entendre que on l’altre no ha pogut arribar per diferents circumstàncies, potser li és donat a ell de complementar-lo. Per això la meva confiança està en Déu. 

 

 

 

Nou comentari

Comentaris (1 - 1 de 1)

 

  • Susanna| Enviat el dia 16 de febrer del 2009 a les 12:00h

    m'ha agradat moltíssim aquest bloc... estic d'acord totalment en tot, quina raó quan dius que cada persona si vol ser de veritat feliç, en plenitud, ha de fer crèixer el seu vessant espiritual!, i proposes diferents camins tots ells penso molt vàlids! animem-nos mutuament a seguir aquesta recerca sempre inacabada, apassionant, l'única que pot donar sentit a la vida, que pot transformar el cor i pot fer avançar la humanitat cap a la justícia, gràcies Lluïsa per fer-nos arribar amb tanta facilitat i claretat unes experiències i reflexions no fàcils d'expressar per a molts,una forta abraçada

 

 

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web