Dissabte, 10 de novembre del 2012

9 de novembre de 2012

Fill meu germana meva

L’alumne s’asseu a classe, ple de problemes com està, adult ja, avançat el camí de la vida, el cap tèrbol, mig allà, mig a fora, espera, més que aprendre, que algú li regali el do d’aquesta llengua nostra, sense haver-hi de posar més esforç que el que ja posa en la supervivència diària. El voluntari se’ls mira i pensa: Déu meu, que difícil és que aprenguin! Com ho faré? Des de fa dies que hi dóna mil voltes. En el seu interior s’alcen unes paraules en  què ha cregut, gairebé des de sempre: Cala les xarxes! I ell les cala, si el Senyor ho diu, pensa, aquest deu ser el camí. I cala la xarxa de la classe. I com la llavor que cau a terra, una fructifica, l’altre s’enreda, l’altre avui sí, i potser demà no. El voluntari intenta segar on uns altres van sembrar: la família, la societat, el país, l’educació que va rebre, les dificultats de la vida, els ensopecs... Acaba la classe, els alumnes donen les gràcies, i el voluntari dubta del que ha fet, dels resultats, camí del passadís pensa que en el seu dubte hi ha una certesa: aquella classe sorgeix del desig de fer la voluntat del Pare i dur a terme la seva obra de dignitat entre aquesta humanitat tan perduda. Hi creu en aquest treball de Déu, i sent que la seva vida és ajudar aquest treball, voldria poder ajudar Déu en aquesta obra de dignitat. Però sovint el voluntari té massa pressa per segar on uns altres han treballat, potser el més cert és que d’altres segaran on ell treballa ara. Temps de sembra, pacient, molt pacient. Lenta i pacient sembra. Esperançada sembra de les classes d'Àkan.

Encara no hi ha cap comentari

 


DTuFs Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web