Dijous, 01 d'octubre del 2015

9 d'agost de 2015

Fill meu germana meva

Pacient, a poc a poc, es va mirant les coses, són estris per fer exercicis de gimnàstica, porta la nena en una motxilla, la nena dorm, i ell va resseguint tot el passadís del Decathlon. Tarda calorosa d’agost. Quan el veiem, estem contents, ens agrada trobar-lo, fa poc que el coneixem.

 

Amable, molt educat, en desgràcia econòmica total, han vingut a Girona buscant treball, i el treball es fa esperar, tenen dos nens maquíssims, un nen de cinc anys i una nena de nou mesos. El cor fa mal.

 

Qui li donarà una oportunitat per poder tirar endavant la seva família?

 

Quan mires la persona des dels ulls d’una associació, la mires des dels ulls de tants! No és un projecte personal, és un projecte de molts. En l’apropament a algú que necessita ajuda tens en compte en primer lloc que ets un instrument. Cada persona a la qual ens apropem és un projecte de Déu, amb tacte, amb respecte, amb prudència, ens hi apropem, la persona és casa de Déu, no casa nostra.

 

I en l’apropament, per ajudar, hi ha també tantes mans i tant cors que donen els seus diners a l’associació perquè aquelles persones puguin avançar. Quantes hores pensant què s’ha de fer, com s’ha de fer per ajudar millor, pensant en les persones que preguen per nosaltres, els que ens ajuden amb l’amor i el suport que ens transmeten, i els que, amb confiança, dipositen els seus diners. És delicat allò que transportem, com un vas de terrissa.

 

Beneïts ulls comuns que ens donen una mirada més àmplia.

 

Miro A.. al Decathlon, que no té pràcticament, aquest mes d’agost, ni un euro propi. El miro amb aquests ulls col·lectius que agraeixo profundament. Vet aquí un home que se’n sortia, tenia la família, un treball per sostenir-la, vivien bé, fa un any va perdre el treball. “Som uns altres, diu, a vostè no li ha passat que al cap d’un temps, algú la veu, parla amb vostè i no s’adona que vostè ja és una altra, doncs a mi m’ha passat això, sóc un altre”

 

Escolto A amb aquestes orelles de tants! D’adolescent, un capellà em va confiar ser catequista d’uns nens immigrants, i vaig resultar catequitzada jo, tenia 13 anys, explicar l’evangeli va ser apassionant, Jesús em va fer descobrir una altra vida, una mirada més profunda sobre el món, una sensibilitat pels sofrents i em va ensenyar a estimar Déu.

 

Quants tants d’aquests en nom de qui escoltem i mirem podrien subscriure la mateixa experiència?, Jesús es creua a la vida en un moment determinat i ho capgira tot.

 

La filleta d’A...dorm, tranquil·la, segura, mentre el seu pare desgrana el pou en què ha caigut i busca paraules de força.

 

Del passat de professora de literatura em surt una relectura d’aquest estiu, Stephan Sweig, El món d’ahir.

 

A... podria escriure les mateixes paraules:

 

Tres vegades m’han ensorrat casa i existència, m’han separat de la meva vida anterior i del meu passat, i amb vehemència dramàtica m’han llançat al buit, a aquest “no sé on anar” que ja m’és tan familiar.

 

Tan diferent és el meu Avui de cadascun dels meus Ahirs, les meves ascensions i les meves caigudes,que de vegades em fa l’efecte d’haver viscut no una sola existència, sinó més  i totes completament diferents. Així, sovint m’esdevé que, quan esmento d’esma “la meva vida” em pregunto maquinalment: “¿Quina vida?”, ¿La d’abans de la guerra? ¿La primera guerra o la segona?¿O la vida d’avui? Altres vegades em sorprenc a mi mateix dient “casa meva” i d’entrada no sé a quina em refereixo: si a la de Bath o a la de Salzburg o a la casa pairal de Viena.

 

Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò.

 

Que tinguin un bon estiu, nosaltres, en excursió estival, vam anar fins a Elna, a veure la Maternitat, la casa que Elisabeth Eidenbenz va tirar endavant en nom

d’aquestes múltiples mirades.

 

 

Encara no hi ha cap comentari

 


9Lkhb Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web