Divendres, 09 de novembre del 2012

8 de novembre de 2012

Fill meu germana meva

"Vaig fer tot el que em vau dir que fes, vaig aprendre català, em vaig implicar en associacions, vaig fer una formació, vaig fer unes pràctiques, vaig aprendre a tenir molta paciència, a saber esperar, a aguantar, vaig aguantar les propostes dels qui volen perdre't amb maneres fàcils de sortir dels problemes, tot, però no he aconseguit regularitzar-me en aquest país. Ara m'aixeco i m'adono que han passat set anys des que vaig arribar, i no tinc forces per deixar el llit i començar el dia. M'he desgastat. No he parat durant tot aquest temps, i: on sóc? Com tenir forces per saber què he de fer ara? No pot ser que la meva vida hagi entrat en un túnel sense sortida ja? La situació actual demana unes coses que jo ja no li puc donar. Dintre meu m'he assecat. No hi ha il·lusions, ni futur, ni res. Intento pensar i no em surt res, res. Una pantalla negra, fosca, com jo mateix. Tot el que he fet i encara sento que potser no sóc digne de merèixer una sortida a la meva situació. Sento sobre meu una mirada que em diu: no has arribat a ser digne de formar part d'aquesta comunitat, per això aquesta comunitat et rebutja. Però, llavors, miro els altres que han aconseguit papers i penso que no són millors que jo, i ells ho tenen i jo no. Va ser aquesta comunitat la que em va dir: fes tot això i obtindràs un resultat. I ara aquesta comunitat em diu: no estàs a l'alçada del que nosaltres som, queda't a la porta! No sentir-se a l'alçada dels altres, et destrueix. Estic cansat, molt cansat. Quan surto a cantar, tu saps el que em costa cantar? I cantar el que cantem, és una punyalada, de vegades, t'ho prometo, no sé s'on trec encara les últimes forces per cantar. Ara, els dissabtes ajudo aquesta associació que intenta reforçar escolarment els nens immigrants del meu país. Em fan pena aquests nens! No tenen cap estructura per poder aprendre a estudiar, a ser rendibles en l'estudi, es perdran. Tu saps el que viuen a casa? Voldria pensar que hi podré fer alguna cosa, sentir-me útil per no tornar-me boig. "

Encara no hi ha cap comentari

 


dGDMc Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web