Dijous, 09 d'agost del 2012

8 d'agost de 2012

Fill meu germana meva

"Reconec que he crescut molt en determinades coses. Molt. Ara, sóc vulnerable. Afectivament  vaig coix. Potser per tot el que m'ha anat passant a la vida, les conseqüències de les coses que vaig fer sense  pensar,  o bé de les decisions que vaig prendre, pensant que eren les correctes, quan només eren fruit de la meva inexperiència. No puc esborrar el que he fet, ho he d'assumir, hi haurà conseqüències que hauré d'arrossegar tota la vida. Em sento lesionat, enfadat, fàcilment, després em tanco. De vegades, l'enveja em domina. I ho faig pagar a la gent. És una roda que no s'atura mai. Sé que tot això és dolent. Segur que dintre meu hi ha d'haver tota la força, la voluntat, fins i tot la seguretat, que em permetrien viure diferent, però em costa, és com si no pogués obrir el llum de l'habitació. Sempre espero que els altres m'ho donin tot, em facin sentir bé, en canvi, és en el meu interior on hauria d'excavar. L'alegria, la felicitat, la claredat mental, estan dintre meu, però jo no les sé activar. Per això sempre vinc aquí, perquè siguis tu qui les posi en marxa, he d'aprendre altres camins."

Encara no hi ha cap comentari

 


KNEvV Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web