Dissabte, 07 de setembre del 2013

7 de setembre de 2013

Fill meu germana meva

Visites de persones que estan treballant. Hores pagades a un euro i mig, dos euros, dos  euros i mig..., horaris abusius... Amenaces de perdre-ho davant qualsevol insinuació de queixa... Quins valors humans, universals, hem perdut pel camí per arribar a tenir conductes que procedeixen d'aquesta manera? Més enllà de la responsabilitat personal, que hi és i hi serà, hi ha unes valoracions col·lectives que han generat unes estructures en què la vida humana no té cap valor, només carn de canó per treballar, i veus davant teu persones destrossades que no podran arribar a ser res a la vida, viure un temps, mal viure i morir. Aquesta manera de fer allargarà la seva ombra en el temps i crearà un futur encara més injust, més desigual. Hem marginat de la vida pública els valors ètics? Què està passant que arribem a la degradació? Cada dia veiem històries com aquestes, i sentim la impotència i ens indignem. Si la crisi és, no tan sols econòmica, sinó la crisi de tot un sistema, podem ben dir des de primera fila que els resultats són catastròfics en les vides de moltes persones. I la gent aguanta, pels fills sobretot, i ho aguanta tot, fins que no pugui més i és converteixi en un espantall, el mateix que m'explicava ahir la meva nora bengalí, la història dels avis i dels pares, condemnats a treballar sense descans per només poder arribar a menjar un grapadet d'arròs, i, avui, tots malalts o morts. 

Encara no hi ha cap comentari

 


yKLkw Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web