Dimarts, 06 d'octubre del 2015

6 d'octubre de 2015

Fill meu germana meva

És de nit, en el silenci, Jesús arriba. Quan l’esperança trontolla, quan el dolor fa mal, quan veus les teves ferides que han deixat marques avui també, Jesús, sense preguntes, sense exigències, sense recriminacions, s’asseu a la vora i estén la seva mà. Mira i accepta. Company de tants moments... I és avui, precisament, que,escoltant la mare que parlava dels fills que pot perdre, has evocat la compassió de Jesús, com un convit a mirar-la amb els ulls de Jesús. Ell escolta i sents com dóna la mà i el consol. Tremoles per dintre experimentant els sentiments de la mare que plora, entens les seves llàgrimes i la seva por.

 

La setmana passada vas estar al costat de mares que, per la immigració, havien deixat els seus fills en els països d’origen. Havies escoltat les seves ganes de cuidar-los, de donar-los menjar, de netejar-los, de vestir-los, d’acompanyar-los a l’escola... Quin dolor més fi i més agut expressaven! Fereix la persona que ho escolta i entens les seves paraules: m’aixeco pel meu fill, és ell que em dóna la força!

 

Pateixen per les persones en mans de qui les han deixat, pateixen quan estan malalts, per saber si seran ben atesos, pateixen per tot el temps que no podran compartir i que no tornarà.

 

Quan veus els nens pel carrer acompanyats dels pares, quina sort que tenen aquests nens i quina sort que tenen aquests pares de poder viure junts! Penses en les mares, soles, pels carrers, enyorant la companyia del fill, la mà dins la mà.

 

Jesús acomiadà els seus deixebles dient: estimeu-vos. Déu és amor i Jesús pertany a l’amor.  El Pare estima Jesús, i Jesús estima, nosaltres som estimats i intentem estimar i fer sentir als altres que són estimats per un amor més gran!

 

Ara que ha començat la tardor, i que alguns ja somniem en el temps màgic de l’Advent i el Nadal, preparem el cor amb aquestes mares, plenes d’estimació, de capacitat de sacrifici, de superació, mares amb els fills lluny,  amb el pensament també en aquests milers de refugiats per Europa, fugint del desvari.

 

És temps de cuidar el cor perquè doni fruit, la sarment en el cep, temps de pregària, temps de Jesús, enmig d’aquesta realitat difícil dels més desemparats.  

 

Davant de les mares que ploren per l’absència dels fills no hi ha paraules.

 

Encara no hi ha cap comentari

 


Gtuhm Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web