Dimecres, 07 de gener del 2015

5 i 6 de gener de 2015

Fill meu germana meva

Al migdia, amb l’àvia, es van posar davant del pessebre. El pessebre no és una recreació fixa en aquella casa, els nens hi juguen, ara fan dormir els reis, perquè estan molt cansats, ara fan anar els pastors a les muntanyes, amb tot el ramat, ara porten Maria a rentar al riu, ara canvien el bressol al nen Jesús...

 

L’àvia havia llegit en el Full dominical unes paraules del Bisbe de Girona que li van donar llum. Davant el pessebre els va explicar que aquella nit els Reis arribarien a la cova on havia nascut Jesús, els va explicar què era una cova, i els va explicar que la cavalcada, amb tota la seva lluminària,  no acabaria sota el balcó des d’on la mirarien, sinó en un lloc molt llunyà, on Maria, Josep i Jesús rebrien la visita alegre dels Reis. I els va explicar que els presents que portaven eren per tots els nens del món, perquè la vida d’aquell nen, petit, petit, que acabava de néixer, ens faria molt de bé a totes les persones que hem viscut a la terra. I els va dir que això era el que celebràvem. Els nens escoltaven amb uns ulls oberts, oberts!

 

A la tarda, van anar amb l’avi a veure el campament dels Reis. Algú que els estima els havia comprat dos fanalets, ella portava un sol, i ell, una lluna, els van triar així. I potser el fet que un és cristià i l’altre musulmà hi va influir secretament. Després, al balcó privilegiat, van compartir l’espera llarga, eterna, dels Reis, amb un grup de germanets musulmans, tots, amb la mateixa il·lusió als ulls i amb el cor bategant i es van divertir d’allò més recollint els caramels que una fada protectora els va fer arribar. Sort de la fada, que sempre es preocupar per ells, perquè si no...

 

A la nit, van posar aigua i menjar per als camells, una barra de pa, gots per als Reis, nous, fruita...

 

La nena, que es preocupa sempre per ajudar, va treure el nen Jesús de sota l’arbre, perquè els reis poguessin posar millor els regals... I el nen va quedar solet, solet, enmig de l’habitació.  

 

I, com van poder, se’n van anar a dormir.

 

L’endemà, a les nou, van obrir els seus ulls petits i van anar al menjador, per sota de l’arbre, al sofà, a terra, a sobre la taula, al voltant del nen Jesús, els Reis havien deixat les seves petjades. Meravellats, van anar al balcó, s’hauran begut i menjat tot els que els van posar? I sí, tenien molta gana i set!

 

A la tarda, mentre jugaven amb l’àvia a veig, veig en un conte, el nen, musulmà, va dir: i com ens ho farem per esperar tot un any que tornin? I la nena, cristiana, va dir: on van els Reis? Ja han tornat al seu país?

 

Quan ja el dia s’acabava, l’àvia esperava a l’estació dos amics que tornaven de Barcelona, eren quarts d’onze de la nit, a penes hi havia ningú, pensava en els 225 regals que l’associació, on fa de voluntària, havia fet possible a tants nens i nenes, fills dels alumnes de les classes que fan, gràcies a les famílies de l’escola Vedruna. Mira les escales i veu una cara somrient, un noi que coneixia de fa bastants anys, li explica que feia un mes que avui vivia aquí i demà allà, que buscava feina desesperadament, que havia passat uns dies a Barcelona, hi fa menys fred, que estava en llista d’espera a la Sopa, que no tenia diners, que un dels amics que esperava l’àvia li havia pagat el bitllet.

 

A punt de canviar de dia, cap a les dotze, aquella àvia llegia paraules que el Papa havia dit en motiu de l’Epifania: a la festa d’avui la mirada s’estén al món complet per manifestar la salvació i l’amor de Déu a tots els pobles, i era ben cert, de forma humil,  a casa seva. I el Papa també deia: la vida és un camí. Caminem sempre buscant Déu, atents, incansables i valents. I sempre amb l’Evangeli a la mà. Déu estima els qui estan lluny. Els estima i els està buscant sempre, perquè el seu amor és apassionat i fidel. El Reis van estar atents als signes que els indicaven la presència, van ser incansables per afrontar les dificultats en aquesta recerca.

 

El nen, musulmà, dormia a casa seva, la nena, cristiana, també. En els seus somnis, els Reis avancen ja en un llarg camí de tornada, imatges universals d’amor i de generositat per un món que se’ns ha fet també universal!

 

Que així sigui, beneïda festa dels Reis!

 

Encara no hi ha cap comentari

 


AmJgg Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web