Divendres, 06 de juliol del 2012

5 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

"Ahir a la nit vam sortir de l'hospital, ara ha li han de donar antibiòtic cada dia dues vegades i, a finals de mes, haurà de tornar a ingressar. Podem venir demà?, té ganes de venir a veure't." La mare parla com sempre amb veu animosa, com sempre, sempre, el nen té vuit anys, malalt greu del cor. Sobreviuen com poden, amb problemes econòmics molt greus, i amb problemes de salut encara més greus, però el testimoni de la mare és impactant. La seva força, extreta de la vivència dels límits de la condició humana, el seu caràcter ineludible i el nostre freqüent passar d'un instant a l'altre sense tenir-los en compte, ens obre als que la coneixem a viure la vida d'una manera més profunda, i a creure que, fins i tot en el sofriment dur, encara hi ha possiblitat de viure els valors més autèntics de la condició humana. El sofriment, en algunes persones, no ho arrasa tot, al contrari.

Encara no hi ha cap comentari

 


E7rUK Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web