Dissabte, 04 de juliol del 2015

4 de juliol de 2015

Fill meu germana meva

És una persona magnífica.  Alegre, lluitadora, creativa, sempre esperançada... Ahir va arribar plorant. Té 4 fills, dos d’ells greument malalts. Venien de l’hospital, les proves del fill, que té una malaltia al cor, no havien sortit bé. La metgessa li va dir: “la causa és el menjar, què ha passat aquest mes?, alguna cosa ha d’haver canviat”. La mare diu que no ho entén, que ella cuina el mateix de sempre.

 

En arribar a casa, hi tenim una llarga conversa. Analitzem tots els aliments, el que el seu fill menja, el que no menja, i van sortint, entre plors,  dades simptomàtiques: durant tot el curs el fill s’havia pogut alimentar en el menjador  de l’institut, i l’institut tenia un bon programa de nutrició, les proves havien sortit bé durant  l’hivern, ara, acabat el curs, ella explica com s’ho fa per poder comprar menjar per als cinc, els aliments de baixa qualitat que compra, l’absència sovint de poques proteïnes o de cap...

 

La mare plora, viu pràcticament de l’ajut d’Akan, com a associació i a través de persones voluntàries que l’ajuden directament, però cinc persones, sis, abans que el marit marxés per Europa per si podia trobar feina, són moltes persones. Diu, desanimada: “ i no és tan sols ell que necessita els aliments, sinó també els altres!”

 

La deixem a casa i sortim, anem a comprar verdures, fruita, iogurts, peix, carn,  afegim al carro d’aliments bàsics que li donem cada setmana més menjars proteics.

 

Quan tornem, agraïda, explica el que diu sempre les últimes setmanes: “per a mi la vida ja ha passat, no n’espero res, tot el que faig és per ells, vull que se’n surtin, que no tinguin la meva vida, però, per poder estudiar, necessiten alimentar-se bé, si no, no tenen forces per res.”

 

La mare té raó, ha posat la seva esperança en l’educació.  Pràcticament analfabeta, considera, com tanta gent,  que és el sistema capaç de trencar la cadena de  transmissió de la pobresa entre generacions. Però viu en una de les societats més desiguals d’Europa, on, com a pertot, la gent més vulnerable  és la que està pagant  fortament les conseqüències de la crisi.

 

Vam llegir fa temps en un informe de Caritas que Espanya estava, juntament amb Romania, al capdavant dels països europeus amb un índex més alt de pobresa infantil, seguit per Bulgària i Grècia.

 

No sé si les dades continuen essent les mateixes, el que sí sé és que, entre nosaltres, hi ha, malgrat els esforços de tots, nens que no tenen l’alimentació adequada, d’altres que se’n van a  dormir potser sense haver sopat, amb només l’àpat de l’escola, molts que no poden tenir el material escolar necessari, i ja no diguem, que no poden accedir a les sortides extraescolars, ni als casals, ni a classes de reforç.

 

Cansen fins a la sacietat alguns discursos polítics. Els que estem a baix veient les dures conseqüències d’aquesta crisi, de la manca de recursos per poder procurar una vida digna, ens ofenen les eternes desqualificacions, aquest perdre/passar el temps desqualificant-se els uns als altres, ens fa sincerament mal, quan la situació és tan seriosa en diferents estrats de les nostres capes socials, quan si compartissin la vida d’aquests nens i nenes potser entendrien i s’hi posarien a preservar la infantesa, entre altres tants problemes, i farien polítiques públiques transversals que permetessin obtenir un futur digne per als nostres infants.

 

Un nen o una nena que té fam és una urgència per a  tots i totes. Una ferida que la nostra societat, que es pretén amb drets per a les persones, no es pot permetre. ¿O hem perdut la brúixola i els valors que construeixen la pau social i la dignitat de les vides, i ja tot tant li fa? Tant li fa que es perdin les persones, tant li fa que es perdin els infants? On som?

 

Immenses gràcies a tota la gent que fan possible amb els seus donatius, o amb el seu treball voluntari, que aquesta mare, i tantes d’altres, encara pugui donar menjar als seus fills, i que puguem comprar peix, ous, carn, verdures, fruita... per a un nen malalt.  

 

 

 

Encara no hi ha cap comentari

 


zMAyb Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web