Dijous, 01 de novembre del 2012

31 d'octubre de 2012

Fill meu germana meva

La classe es tanca, demà és festa. I festa més gran a Girona. Baixem les escales i les paraules van ressonant en el meu interior. Penso que escoltar és important. Temps difícil, extremadament difícil que ens
toca viure. L'escolta demana paciència, obertura, deixar els teus  problemes de banda, perquè l'altre pugui treure de dins seu tot el que li fa mal. La gent té mal per dintre, i molt poques possibilitats de
poder-lo treure, expulsar. Quan el dolor es converteix en paraules, minva.Hi he après molt escoltant. Moltíssim. És un viatge profund al fons de la condició humana, que sempre em sorprèn, i m'invita a mi mateixa a viatjar. Cada escolta es converteix en un itinerari personal propi.

 

He començat a llegir "La conquista social de la tierra" d'Edward
O. Wilson, en el pròleg fa referència al quadre de Gauguin: D'on venim,
qui som, on anem. Escoltar una persona m'ajuda a omplir les peces
d'aquest trencaclosques gegant: qui som, d'on venim i on anem. Homes i
dones de diferents cultures, religions, m'han obert a uns paisatges
interiors immensos, els seus i els meus, perquè l'escolta és un viatge
de dues persones.

I, en realitat, sempre aquest desig immens de donar suport a les ganes
de viure de l'altre, a ser perquè els altres siguin, siguin qui siguin,
que no distingeixo.

A la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, vaig trobar aquest
setembre, un dia, sortint de la visita a un oftalmòleg, sincerament
amable: "La civilización empática" de Jeremy Rifkin. En remarco el
subtítol: "La carrera hacia una conciencia global en un mundo en
crisis", perquè em sembla un pensament que ens obre a la necessitat
d'aquesta consciència global en un temps de crisi, del qual no hi ha
manera d'albirar el futur. Aquest matí, en l'estona de pregària hi
llegia la següent, deliciosa, petita, gran història:

"Els elefants també manifesten una conducta que només es pot qualificar
d'empàtica. En el seu llibre "Cuando lloran los elefantes", Jeffrey
Masson explica la història d'un elefant que intentava rescatar una cria
de rinoceront que havia quedat atrapada en el fang.L'elefant es va
apropar a la cria de rinoceront i la va acariciar suaument amb la
trompa. Després, es va agenollar, va passar la trompa per sota de la
cria i va intentar treure-la del fang. Quan la mare rinoceront va veure
l'elefant, va carregar contra ell obligant-lo a retirar-se. Després de
molts intents de treure la cria del fang, i essent atacat cada vegada
per la mare, l'elefant va optar per retirar-se. L'explicació més
convincent de la conducta de l'elefant és que havia sentit empatia per
la cria en problemes i havia decidit ajudar-la"

Quina lliçó, en molts sentits! Fora,avui,  al carrer, és aviat, han començat a posar les
parades de la fira, dia de festa, d'il·lusió, de vida, és Tots Sants, a
Girona.

Encara no hi ha cap comentari

 


3jAmA Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web