Dimecres, 07 de gener del 2015

31 de desembre de 2014

Fill meu germana meva

Falten 4 hores perquè l’any acabi. Truca a la porta, nerviosa, pretexta que duu regals per desitjar-nos molta sort per al proper any. A peu de porta, quan ja ens acomiadem, es gira, i surt com un torrent de paraules guardades dins seu, ho repassa tot, tot, el concepte de família de l’islam, la religió, les flors de la seva ciutat per Nadal, parla de Jesús, parla de l’Alcorà, parla de ser mare, parla de ser dona, parla del futur, de l’amor, de l’esforç, dels dies que va pels carrers exhausta, parla de com han anat confegint la seva personalitat, parla del sentit de la vida, de com s’ha esborrat personalment, ara defalleix i plora, ara, es fa forta i és com arbre d’unes arrels profundes, ara parla del pare, i també  de la feblesa de la mare. I ara, juntes, m’ho demana, preguem, una oració senzilla, ella, musulmana, i jo catòlica. “Hem de ser com Maria, la mare de Jesús”. Em diu que la vida ens ha ajuntat i que tenim llaços més forts que la sang. I després em confessa que no ha vingut a dur els regals, que els volia dur per Reis, però que ha tingut una necessitat molt gran de parlar, que tenia com sang dintre seu, i que, com que no té mai temps, ha trucat per si podia venir i ha tingut la sort que érem a casa. Després, de sobte, entra en les ferides més profundes de la seva vida, i surt com un crit tan llastimós que fa mal, m’agafa les mans, i marxa corrents, baixa l’escala plorant, diu: gràcies, gràcies, gràcies... , bon any.

 

Ara ja falten només 2 hores i mitja per acabar.

 

A qui no li faria mal el seu dolor? I qui no estaria content amb la seva valentia?

 

L’any acaba com segurament va començar, llargues hores de fer companyia a tantes persones de tan diferent procedència, habitem en llocs ben llunyans.

 

M’havia agradat la definició d’acompanyament que havia llegit a les pàgines del Servei Jesuïta a Refugiats, en un article que es titula: el valor de l’acompanyament, escrit des de Lusaka:

“L’acompanyament, tal i com el practica el Servei Jesuïta a refugiats, es defineix per un conjunt d’actituds i valors: solidaritat, esperança, respecte i dignitat, escolta oberta, hospitalitat, lluita per la justícia i optar pels pobres i marginats”

 

Haver pogut acompanyar aquestes persones en els seus viatges interns i externs ha estat una gràcia. Molt gran.

 

Les paraules de la Joana Raspall m’agraden especialment:

Un pont: dilema.

Ens uneix? Ens allunya?

Tant és. Hi passo

Encara no hi ha cap comentari

 


dTtFF Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web