Dimarts, 03 de setembre del 2013

3 de setembre de 2013

Fill meu germana meva

Asseguts a la clínica mirem l'entorn, és maca la gent, van ben vestits, saben esperar-se..., fa uns minuts estàvem amb una gent tan diferent, anaven vestits com podien, sabien esperar, és cert, més que com a fruit de l'educació, com a fruit del venciment, asseguts, pacients, sofrents, la carn sofrent del Crist. Una dona s'ha apropat i ha dit: "aquí quedem les últimes, tothom qui ha pogut ha marxat, amb els germans, a França, Holanda, Alemanya..., però jo, on aniria?, tinc por, m'he acostumat a aquesta terra, és la meva terra, aquí no tinc por, em sento segura aquí, ni que sigui vivint com sigui, vull morir, és casa meva." La gent ha anat desfilant en aquest primer dia de les inscripcions. La nostra aula de la Casa de Cultura s'ha convertit en un gran pare del fill pròdig, i ha anat acollint aquells que hi entraven. A la visita mèdica, el doctor ens diu: vosaltres us cuideu dels que són invisibles, dels que als nostres ulls no existeixen. Quina alegria que hem tingut de retrobar aquests invisibles que estimem!

Encara no hi ha cap comentari

 


KnYbc Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web