Dissabte, 28 de juliol del 2012

27 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

Ve molt nerviós, parla a batzegades, té necessitat d'explicar-se, la consciència plena a vessar. I torna la violència, les guerres d'Àfrica, la mort, els assassinats, refem la por, com tantes vegades. Explica la fugida, l'amenaça per la seva vida, el fer fugir la família del país per por que els matin, la seva fugida més lluny, el perdre-ho tot, la impossibilitat de tornar enrere. El camí dels asilats que el condemna a viure a Espanya, perquè és el primer lloc d'Europa que va trepitjar, les detencions de la policia en un país estranger on hagués tingut futur, el retorn a un país, que de futur sembla que no n'hi hagi gaire. Quan marxa, sembla que a l'aire li falti aire. Ofegant. Les hores queden impregnades de la bogeria de les guerres, i es fan pesants. Però si a mi em falta aire perquè ell hagi pogut recuperar una mica d'aire, que em falti. Si falta alguna cosa, material, psicològica, espiritual, en bé d'un altre, que falti. Si en la nostra falta, un altre, o molts altres, poden recuperar una mica la vida, que falti.  

Encara no hi ha cap comentari

 


bG3Hm Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web