Dimarts, 27 d'agost del 2013

27 d'agost de 2013

Fill meu germana meva

Arriba quan la tarda ja cau, ha demanat poder parlar amb urgència. Hi ha un tema que vol consultar, que torna a canviar la seva vida imprevisiblement. Parla amb tanta angoixa que la veu sovint es talla. Hi ha moments realment incisius, no controla els sentiments, i plora, i jo per dintre sóc també un rosari d'emocions, van i vénen, en un intent de poder-les gestionar. És llarga l'entrevista, repeteix de vegades: per què vaig marxar del meu país?, per què, per què?, després ella mateixa es contesta. En acabar, ella marxa amb el cap més clar, diu, i el cor alleujat. Jo em sento cansada, llargament cansada. Al meu cap vénen els pensaments del Papa Francesc que he llegit al matí: Déu té cor de Pare, i no renega de les il·lusions que té amb els seus fills, no es decep, malgrat que no arribem a l'hora , no s'impacienta. No hem de tenir por si estem convençuts que el nostre Déu és un Déu que no se sent decebut i que ens espera sempre. I, per altra banda, el bisbe de Roma afegeix: si hi ha alguna cosa que paralitza la vida és renunciar a seguir caminant per aferrar-se a la seguretat. Cita la figura d'Abraham, explica que l'està iniciant en l'escola del despreniment, per estar sempre disponibles als projectes de Déu, per fer-nos col·laboradors de la història de la salvació.

Encara no hi ha cap comentari

 


N3gmx Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web