Dimarts, 24 de setembre del 2013

24 de setembre de 2013

Fill meu germana meva

A la nit, no pots dormir, arriben les imatges vives de la gent que ha demanat ajuda avui a les classes. Com un rosari des que hem arribat fins al final. Dones demanant un poc d'ajuda. I cada vegada menys la possibilitat d'ajudar econòmicament. La nit s'allarga. Les seves cares caminen en la fosca davant meu com els amics deuen caminar en la nit, vaig per les seves vides com per un camí de camins, de cor a cor. Malgrat la impossibilitat de poder ajudar tothom, que em dol tant, per tot el que representa, ho intento viure en la pau mesurada, guanyada,  com un veritable mapa dels cors, un món de mil germans, un món de mil germanes, en el qual potser només es podrà viure l'amistat, com una gran pregària elevada a Déu: mira, no tenen res. Resem pels amics i resem perquè els amics tinguin pa. Sense pa, no hi ha vida, i la vida està al principi de tot. Sense amistat tampoc hi ha vida. Veig que vénen temps difícils per a les nostres classes, voldria, però, que el sender d'amistat que representen, d'acollida, de goig de ser, no es perdés mai. Que aquesta xarxa de cors que reposen en aquestes hores de trobada pugui continuar senzillament existint. A l'oració del matí, davant Déu, les presències amistoses demanen elles mateixes aquest poc de pa que necessiten per seguir vivint. Tant de bo les venes de l'amor de Déu que corren pel món es posin en marxa per socórrer tants desvalguts.  

Encara no hi ha cap comentari

 


dYftH Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web