Dimecres, 24 de juliol del 2013

24 de juliol

Fill meu germana meva

L'home toca amb el pal amb precisió les bosses d'escombraria. Em diu que de seguida  coneix si hi ha alguna cosa que li farà servei o no. "Ja veu, qui m'ho havia de dir a mi que acabaria buscant en els contenidors la possibilitat de seguir vivint" Caminem pel carrer, quan la nit ja s'ha fet fosca i els darrers turistes han desaparegut del barri vell de Girona. "Acompanyi'ns una mica, mirarem aquells contenidors, potser allà, per aquí hi ha tants restaurants, podrem trobar una mica de menjar" . Avancem una mica més, ells dos van lleugers, es coneixen bé els carrers, porten els carrets i els pals, ja ens havíem trobat una altra vegada. "Quina alegria haver-la trobada, aquest estiu no fan classes?, sempre n'havien fetes, com és això?, sense les classes ens sentim més sols, més desemparats, no sap el que signifiquen per a nosaltres les classes, un lloc segur, un lloc on som persones, on ens miren com a persones, ha vist com ens mira la gent ara? És normal, potser la gent té por. Però som grans,  només busquem una mica de menjar, i alguna cosa que puguem revendre i fer alguns cèntims per poder  menjar o dormir sota d'un sostre, perquè, miri, nosaltres tenim sort: encara podem dormir en una habitació, molts companys nostres ja no poden. " 

Encara no hi ha cap comentari

 


wkT5f Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web