Dissabte, 24 de novembre del 2012

23 de novembre de 2012

Fill meu germana meva

Fa temps que la té a classe. No té el coneixement de la llengua que demana la seva classe, però li va dir que no venia per la llengua, venia per una qüestió mental. Venia per no tornar-se boja, per no estar sola, per veure gent, per sentir parlar... , que no podria venir sempre, que, de vegades, les pastilles i el cos li feien una mala jugada. Camina amb dificultat, amb una crossa, té una hèrnia discal, ha estat operada de la columna. La mirada, a la classe, és totalment vençuda, de vegades, el noi jove, d'Hondures, que s'asseu vora seu, l'ajuda a entendre el que estem dient. Avui és divendres, i acabem aviat, tenim assaig de coral. La dona espera que tothom marxi, queden les nenes, com sempre, que fan companyia a la voluntària fins a l'últim moment. La dona s'apropa, diu que no sap amb qui ha de parlar, que li han dit que potser allà trobarà ajuda. L'assistent social li diu que ha de buscar feina, i ella diu que qui la contractarà en l'estat en què està. L'assistent diu que ella no lluita, i que no se'n sortirà, ella diu que, si les persones que estan bé no troben feina, com la trobarà ella, coixa i malalta. Explica que no pot tornar al Marroc, els pares són grans, viuen en la misèria, els germans s'han casat, tothom té la seva vida, i no se'n surten massa. Aquí té fills, però els fills l'han abandonada, sense feina ni diners, els fills han emprès el vol. Està sola. Explica que ha treballat en feines molt dures, sobretot en escorxadors, que s'hi ha deixat el cos, que ha viscut molts anys com si fos només un animal. I, ara, explica, visc com un animal. "Pago dos-cents euros per un pis que està en ruïnes, si vol, li ensenyaré les fotografies, no hi ha finestres, i tot cau..."
Li dic que quedem per la setmana que ve, el cas em sembla greu, pujo l'escala entre l'alegria de les nenes que van a cantar i les paraules de la dona: visc com un animal, durant molts anys no he estat res més que un animal, i estic sola. A la coral avui estrenem una nadala, parla d'un camell, és dels Manel, escolto emocionada com la Mariona la canta, i nosaltres la intentem aprendre. Per dintre, ploro, al meu costat, com a la cançó, un rei s'ha adormit. Les paraules de la dona no m'abandonen, ressonen dintre meu: per què  hi ha vides com la seva, i per què no podem sortir al carrer i proclamar-ho als quatre vents: que això no és dignitat!  Que hi ha coses que són essencials a la vida, que són mínimes, que em fa autèntic mal que aquesta dona visqui en aquestes condicions, que hi ha gent condemnada, mentre nosaltres parlem d'això i d'allò i del més enllà. Se'm barreja la bellesa del camell que vol fer arribar els regals als nens, la bellesa del rei que se'ns ha adormit, noble i autèntic, i la tristesa infinita de la dona amb la seva crossa, i la mirada perduda, amb una estranya serenor que li permet dir: perdoni, perdoni, vostè ja té prou problemes, nosaltres som massa.
Al matí, llegeixo Gandhi: "Vaig descobrir que la vida perdura encara enmig de la destrucció. Per consegüent, hi ha d'haver una llei més elevada que la llei de la destrucció. Només sota aquesta  llei resulta intel·ligible una vida ben ordenada i la vida digna de ser viscuda. Llavors, si aquesta és la llei de la vida,  hem de treballar per ella a la vida de cada dia."

 

La dona de la classe, les nenes que canten, el camell fidel a la tasca del seu rei, el nostre rei adormit, els nostres músics intentant fer-nos cantar, nosaltres, immigrants sense futur potser i voluntaris en futurs ja avançats, tan diferents, però, junts,  en aquella aula de la Casa de Cultura de Girona. A la nit ve a acomiadar-se un bon noi, perdut per la vida. Llargament acompanyat per Àkan. Demà anem a votar: Sota la llei de la destrucció hi ha una llei més forta, la vida que perdura. Malgrat tots els malgrats, i els impediments, i les baixeses, i els cansaments que se'n deriven, hi ha una llei més forta, la d'una vida digna que perdura com un clam, a voltes amagat, dintre de la persona, que esclata de cop, fort i imparable.

Encara no hi ha cap comentari

 


6WKR8 Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web