Dimarts, 23 de febrer del 2016

23 de febrer de 2016

Fill meu germana meva

Àkan va trobar un bon amic en en Joan Misser, que vivia al nord de França i hi va morir als 93 anys, el 15 de febrer del 2015, ara fa un any. Les seves cartes, sempre tan vives, tan plenes d’humanitat i de Déu, arribaven de tant en tant a l’associació. El treball no va permetre contestar-les directament com es mereixien, però Àkan el recorda amb vivesa, com un referent i, sobretot això, un bon amic en la construcció del Regne tan somniada. Ha estat precisament aquests dies amb les notícies que arribaven de Calais, dels camps de Calais, de l’anomenada jungla, que l’hem recordat especialment. Ell va ser el primer a parlar-nos-en, a explicar com anaven a portar-los menjar, ens va enviar retalls de notícies i fotografies. Per a nosaltres els camps d’immigrants de Calais portaran sempre el record d’en Joan Misser.

 

Calais..., sembla que una altra vegada l’estat francès vol arrasar-ho, diuen que hi viuen, en condicions  indignes, unes 4.000 persones que esperen poder passar, en sistemes ben perillosos, a Gran Bretanya. Sembla que volen enderrocar la part sud, i sembla que, en aquests moments d’escriure, està més o menys aturat. Però hi ha una cosa de Calais que a nosaltres ens té robat el cor, com a voluntaris ensenyants d’un grup d’homes i dones que s’alfabetitzen amb nosaltres o bé aprenen les primeres paraules en català, és l’escola.

 

Als camps s’hi ha anat construint com un petit poble, hi ha llocs de venda, una biblioteca, una església, una mesquita, un teatre, un restaurant i... una escola! Entre les tendes i el fang, una escola! L’escola laica del Camí de les Dunes.

 

La va crear un refugiat nigerià, Zimako Jones, i compta amb l’ajuda de persones i associacions que han aportat material escolar i hi fan les classes. Nens sirians, iraquians, afganesos... hi troben un buf autèntic d’oxigen, un lloc per viure la infantesa, per experimentar la seguretat i la confiança, la pau. La majoria de les famílies han arribat a Calais fent un recorregut de mils de quilòmetres i resten allà esperant poder passar a l’altra banda, on sovint tenen familiars o creuen poder trobar millors oportunitats per a les seves vides.

 

Però l’escola està situada a la part sud, just la part que volia ser arrasada. Ai! Els drets dels infants a una educació, en l’estat francès o en qualsevol lloc del món. La Defensora dels Nens, Geneviève Avenard, en visita als camps, deia que havia vist un nen de 7 anys no acompanyat, es calcula que n’hi ha uns 300 no acompanyats, el 80 % entre 15 i 18 anys. Si un pensa en els 10.000 menors migrants que han desaparegut a Europa en els últims dos anys, el cor s’escruixeix.

 

Potser per això volem acabar amb unes paraules, pronunciades als 96 anys per Elisabeth Eidenbenz, un estimat referent també per a nosaltres:

 

“De nena ja vaig aprendre el significat de les paraules llibertat, igualtat, solidaritat, de jove vaig lluitar per defensar-les i ara de gran continuo pensant que cal preservar-les per arribar a una societat més justa, més humana, i sobretot més pacífica.

 

Continuo reivindicant les mateixes coses que l’any 1937, que ningú  sigui jutjat ni pel seu origen, ni pel color de la seva pell, ni per la seva llengua, ni pels seus ideals... que els recursos del món es reparteixin equitativament, perquè a ningú no li falti el menjar, perquè les religions no siguin barreres, perquè a ningú li trepitgin la dignitat.

 

A tot això no hi he renunciat ni hi renunciaré mai, seguiré defensant-ho fins al dia que em mori. Aquest és el meu catecisme vital”  Paraules recollides gràcies al bon treball d’Assumpta Montellà: Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna.


A l’any de la teva mort, gràcies, Joan, per tot el que ens vas donar! I que els nens de Calais, i de tot el món,  tinguin escola!

 

Encara no hi ha cap comentari

 


J3Szb Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web