Dilluns, 23 de juliol del 2012

22 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

"No valc res, no sóc ningú als ulls de l'altra gent, de la meva família, no dec merèixer la seva estimació, perquè no dec tenir cap qualitat, res que, als seus ulls, els faci sentir que m'estimen. Em miro davant el mirall i em dic: estàs sola perquè dec estar plena de defectes, sóc lletja, vaig molt mal vestida, faig sempre les coses malament, demano una mica d'estimació i se me'n riuen. No em valoren gens. Sóc un monstre perquè em passi tot això? M'he passat anys anant amunt i avall intentant salvar la meva família, he ajudat a tothom, en els papers, no m'he cansat mai. I ja veus el que rebo a canvi: no m'estimen, estic sola al món, només hi sou vosaltres, i aquests fills que tant de patiment porten. Sempre m'he sentit insegura en l'amor, amb els germans, amb el marit, no he vist mai clar que m'estimessin de veritat, amb els pares, sempre. Aquesta inseguretat m'ha fet molt de mal. He fet moltes coses per veure si m'estimaven, o per aconseguir sentir-me estimada, que em fessin sentir que jo tenia un valor. Quan estic desesperada, i voldria acabar amb tot, penso que hi ha algú que està pensant en mi, hi ha algú que pateix per mi, que està pendent del que em passa, que m'aconsella, que no és un engany, una il·lusió que em faig, és algú que a través de tants anys i de tants problemes ha demostrat que m'estima de veritat. No com altres que diuen que t'estimen i després veus que només són paraules sense cap valor. No voldria perdre't per res del món, no voldria que tu patissis, que estiguessis malament. Només et porto problemes, no sé si t'ajuden, em fa por que no sigui una càrrega massa forta per tu. El teu amor està fet d'una cosa diferent dels altres. Si no m'acabo de tornar boja és perquè sempre penso en tu, en el que em dius, i sobretot en com em fas sentir. Has sentit mai que no valies res? T'aixeques al matí i et trobes amb aquelles mirades de menyspreu, m'ofego. Parlo i de vegades ni em contesten, sempre em diuen que ho faig tot malament. Criden. No suporto els crits. Ara sempre vaig amb el cap avall, avall, no goso ni alçar la mirada. Estic seca, no surten de dins meu llàgrimes.  M'ofego. Per què sóc una persona amb tan poc valor? Com sóc? Què he fet? Veig els altres, em comparo als altres, sobretot les noies, quan les veig, tan maques, tan ben vestides, amb tanta alegria, i jo, res, no mereixo ni una mica, mica d'amor"

Encara no hi ha cap comentari

 


bmVFc Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web