Dissabte, 21 de juliol del 2012

20 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

Una mare espera, amb el fill en braços, en un poble perdut entre muntanyes, en el continent africà. Espera poder recuperar el fill que li han tret. Un paper a les seves mans li dóna el dret, però en aquell context els papers valen poc. La nit avança i segueix esperant. Sola, només amb el fil del telèfon per tota connexió. Ha allunyat els pares a un altre poble, per por que els passi alguna cosa. Seguim tota l'angoixa a través del mòbil. Acompanyem, aconsellem, compartim. En la nit avançada, agafo algun llibre, l'habitació, en el barri vell de Girona, és silent avui, sembla que els restaurants propers acompanyen també aquest dolor. Al pis hi ha llibres sobretot. N'agafo un, necessito que em parlin de Jesús. La vivència de realitats tan fortes fa que les paraules quedin sovint curtes per apropar-se al que vivim. També experimento la decepció de veure com els valors que es proclamen no van acompanyats de les conductes que els correspondrien. Deixo el llibre. Més avançada la nit, es perd la connexió. No sé què pot haver passat. Aquesta mare,  aquesta nit, esdevé una icona universal, perduda enmig de muntanyes, amb el fill en braços, de l'amor humà. 

Encara no hi ha cap comentari

 


vEEcT Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web