Dimarts, 03 de juliol del 2012

2 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

"La meva vida ha estat molt dura, no dura, ha estat dolenta, molt dolenta. Abans de conèixer-vos a vosaltres molts dies no menjàvem, no hi havia res per menjar. Qui té fills sap el que això vol dir. Ara podem menjar i tenim un sostre, una habitació on viure. Ho he buscat tot, tot, puc ben dir-li que aquí no hi ha res, cap possibilitat de treball, només hi ha la possibilitat de fer cursos, miri, porto tots els diplomes sempre... Però els diplomes no em donen menjar, ni ens permeten viure sota un sostre. Abans de venir a Catalunya i conèixer-los jo no tenia força, força per res. Vostès són les meves cames i el meu cap, si m'aixeco cada matí és perquè m'han ensenyat a aixecar-me i a lluitar. M'han ensenyat a ser valenta a la vida, i a buscar el millor per als meus fills. Allà, al meu país, no hi tinc res. Com podríem viure-hi? Amb què pagaríem un lloguer? Com menjaríem? No ens deixin. Vostès són tot el que la vida em dóna per poder seguir vivint"  

Encara no hi ha cap comentari

 


5cHbZ Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web