Divendres, 20 de juliol del 2012

19 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

"La vida és molt, molt dolenta. Per als que no treballem, la vida no pot ser res. Si no hi ha treball, no hi ha res. Avui hi ha una manifestació, espero que la gent hi vagi, és l'esperança dels pobres. Tinc una anèmia molt forta, però ara menjo dos cops al dia, al lloc on faig pràctiques del curs, em donen menjar abans d'entrar i quan acabem. A casa, no mengem mai fruita ni verdures. Peix tampoc, és molt  car. Agafo un pollastre amb els diners que em doneu i el faig a trossos, ha de durar tota la setmana. Som quatre, i una mare sap que els seus fills són el més important. No vull que els meus fills tornin al Marroc, no saben ni llegir ni escriure en àrab, no podrien anar a l'escola, jo podria viure a la misèria, com sempre, però a ells se'ls hauria acabat la vida, i jo vull que sobretot la meva filla pugui viure diferent, si hem de tornar, tot s'ha acabat per ella. Fa vint dies va morir la dona del meu germà, va agafar un càncer a la sang, no van poder pagar el metge i va acabar morint, ha deixat tres fills. Es mor molt fàcilment i molt ràpid quan un és pobre.No explico res a ningú, no confio en la gent, i menys en les altres dones. Si ens deixa, em sembla que només queda la mort."

Encara no hi ha cap comentari

 


UPvPt Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web