Dimecres, 17 de juny del 2015

17 de juny de 2015

Fill meu germana meva

En els últims mesos, se’ns ha demanat la nostra presència reiteradament en problemes sorgits per xocs culturals i religiosos. Són conflictes generacionals: pares amb fills, conflictes de matrimonis: diferents maneres, depèn dels països d’origen, d’interpretar la mateixa religió, o conflictes de parella de diferents religions.

 

Camins molt espinosos, on l’amor, els sentiments no és que no hi siguin, sinó que tenen altres traduccions, es viuen d'una altra manera, i, sobretot, que el concepte de persona, de què és una persona es viu de manera molt diferent.

 

Hem vist com la llibertat que creiem intrínseca a l’ésser humà no era reconeguda, hem vist com l’opressió i la vigilància del grup, de la família, dels uns cap als altres impossibilitava tirar endavant la vida, hem viscut la manca d’autonomia i l’establiment de dependències que fan impossible que la persona sigui, hem vist un concepte de dignitat com una cosa que et donen els altres, però no la tens pel sol fet de néixer. Hem vist, hem estat al costat, hem intervingut, hem parlat molt, hem escrit, i també hem plorat.

 

Doctors té la llei per parlar d’aquests temes, nosaltres només en parlem des de l’experiència, però, pensem que cal un camí molt llarg, que alguns hauran d’estar especialment disposats a fer, si convivim cultures diferents, religions diferents,  perquè la convivència és trobada, i, quan ens trobem, passen coses, i la convivència és contacte, i quan ens posem en contacte amb realitats diferents, també al cor li passen coses. El tema no és menor.

 

Caldrà concentrar molts esforços, ens hi va la cohesió dels llocs on vivim, i, en molts sentits, també les enteses mundials.

 

Ens fem preguntes des del dia a dia:

 

Molts fan el camí de treballar per les enteses, per la convivència, però aquests camins s’han d’anar pensant i repensant, i la mateixa societat, malgrat tots els problemes que té, també s’hi hauria de sentir implicada, n’hi ha prou consciència?

 

Els fills i filles de les persones immigrades viuen xocs familiars importants perquè viuen coses que els seus pares no han viscut, ni que visquin aquí des de fa anys, com podem ajudar a tots, pares i fills?

 

Com poden construir el seu amor parelles de diferents religions, que s’estimen, però veuen obstaculitzada la seva relació per les normes imperioses de tot un món familiar religiós?

 

Com, ja concretament, l’Islam viscut a Europa analitzarà les seves vivències enmig d’una cultura diferent de la que es viu en els països d’origen?

 

Com poder ajudar a gestionar aquestes dependències tan dures dels grups, de les famílies?

 

Hem estat al costat dels uns i dels altres, no hem fet radiografies i sentències fàcils, hem buscat comprendre i fer possible d'avançar en les relacions, i, sobretot, que no hi haguessin trencaments. hem ajudat a analitzar les situacions des de les cultures, des de les religions, però també des de la psicologia, hem intentat donar claus per entendre's, moltes i moltes i moltes hores.

 

El camí de la immigració no és gens fàcil, és heroic, no és tan sols una qüestió de sostre i de diners, és que per aquest camí nous móns s'obriran que no sabrem com interpretar, patirem pèrdues interiors de coses que crèiem que eren d'una manera determinada per a tothom i no ho són, coses que ens havien explicat que eren essencials veurem com trontollen...

 

Són qüestions serioses, molt serioses. El món corre, la vida va tan ràpida, contribuir a l'entesa, a la pau, ens sembla urgent i fonamental. Vivim esquinçaments, veritables esquinçaments en les persones, i ens fa patir. Sabem que és un camí llarg, pacient, que s'ha de fer amb prudència, tacte i respecte. Les petites situacions que nosaltres vivim, grans per a les persones, sabem que són un botó de mostra de problemàtiques a nivell mundial. Modestament, conscients també de la nostra petitesa, anem fent un camí, amb més o menys encert, en contacte amb persones implicades en aquestes fisures que hem explicat, i ho fem com aquell que es mou en un laberint procurant poder arribar tots junts a la porta de sortida.

 

 

 

Encara no hi ha cap comentari

 


KnNJJ Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web