Dimecres, 18 de juliol del 2012

17 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

Les coses han canviat dins meu, ja no visc en aquell sentiment tan gran de sentir-me destrossada, ara les coses són diferents, potser no he trobat encara la solució a la meva vida, però estic agafant ja els trossos que, d'aquí i d'allà, em permetran fer la meva trena, potser la imatge és molt dels aymares, d'on vinc, però sí que sento que treno la meva vida. I tot i així hi ha moments molt difícils, però me'ls miro com si passessin en un teatre, abans no, els vivia en carn viva, i em feien un mal!. Era a la festa de final de curs del "cole" de la meva filla, un bon "cole" per a ella, jo estava asseguda en una filera, i ningú, ningú no es va venir a asseure al meu costat, el buit absolut.  Com aquell senyor que aquell dia em va dir a les pràctiques: que aquesta índia no em toqui! He après molt, a analitzar les causes de les coses, a no sentir que el verí que porten dintre, que pot destruir-me, he après a sobreviure en l'adversitat,  m'he agafat als llibres, al coneixement com una barca de salvació, buscant, com els ocellets, alguna cosa bona en l'infern que visc, construeixo la meva vida dia a dia, de vegades contra tots els vents, però sense defallir, mai, mai. I tot i que sovint les circumstàncies fan que m'arrossegui, lluito i lluito! 

Encara no hi ha cap comentari

 


T6Mzu Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web