Dissabte, 18 d'agost del 2012

17 d'agost de 2012

Fill meu germana meva

Una dona tradueix. Li falten les paraules, diu que les poques que havia après li han marxat del cap. No té res. Li donen el menjar, li donen la roba, una túnica blava, que porta sempre. No pot tirar enrere. No pot anar endavant. Ha quedat en una terra estranya. No sap si viure, potser, insinua, el millor seria la mort, acabar amb tot, i no haver de pensar en res més, sols la pietat de Déu. La dona que tradueix li agafa la mà. La dona gran no troba aire. El dia esdevé més sufocant. El que li donem li servirà per allargar una mica més la vida. Tot el dia que les imatges de les dones del matí s'allarguen sobre el que vivim. I la força arriba, només sigui per poder continuar garantint el dret a la vida dels que res no tenen. A la televisió, a la ràdio, parlen de la llarga llista de medicaments retallats. Que lluny deuen quedar els grans principis! I les responsabilitats? On queden?

Encara no hi ha cap comentari

 


dtzS8 Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web