Dimarts, 17 de juliol del 2012

16 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

Han pujat les escales, com sempre, dificultosament, les llargues escales que condueixen a la nostra classe de català a la Casa de Cultura de Girona. S'asseuen, amb els seus abrics llargs, d'estiu. El cos corbat cap endavant. Vençudes des de fa tant de temps. A penes cap paraula en català ni castellà. Avui la voluntària arribarà tard. Ens hi acostem i els diem que, per la seva assistència a les classes, rebran una ajuda en aliments durant unes setmanes. Una companya tradueix. Els ulls, la cara, s'il·luminen amb  una expressió, que difícilment mai no podrem oblidar. Llum, llum a la mirada, pel menjar possible. Quan les deixo, em vénen a la ment una i altra vegada unes paraules: comuna humanitat, fraternitat de tots els éssers humans. Retornen les paraules que he llegit al matí a Un cristiano en la senda de Buda de Jacques Scheuer: "Pugui ser jo un tresor inesgotable per als pobres! Pugui estar sempre preparat per rendir-los el servei que necessiten!" (Shantideva)

Encara no hi ha cap comentari

 


aeKxm Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web