Dissabte, 15 de novembre del 2014

15 de novembre de 2014

WILLIAM BOUGUEREAU (1825-1941)  Compassió, 1897

Aquesta nit passada hem estat cantant a Riudellots, en un acte de presentació de l’Agenda Llatinoamericana. Contents tornàvem. Cansats per l’esforç de tota la setmana també. Després del son, el dia s’aixeca. En l’instant de pregària llarg del matí apareix com una invitació anar a la pàgina del Museu d’Orsay. I anem a parar a la pintura magnífica de William Bouguereau, Compassió.


No m’havia adonat del quadre, a primera vista, havia captat un home, amb l’expressió de la cara plena de misericòrdia, intentant sostenir el cos de Jesús penjat a la creu. De sobte, en una segona aproximació, m’he adonat que l’home misericordiós portava ell també una creu a sobre, amb una mà sostenia la creu i amb l’altra sostenia Jesús.

 

Jesús era mort ja i l’home seguia allà. Les faccions de la seva cara parlen de tot el seu món interior, de la capacitat d’apiadar-se, del sofriment que es pot experimentar davant l’altre, del ser allà quan tot sembla haver-se acabat. Qualitats humanes tan altes, que deixen el que el mira meravellat. El Crist és com un fons, assisteix des de la mort a l’escena, com dient: ara et toca a tu, a tu, amb mi a dintre, de caminar pels camins del teu món, com jo ho vaig fer.

 

L’home que sosté Jesús no és un home alliberat, no és un home sense càrregues, al contrari, l’home porta la seva pròpia creu, ell també va apesarat pel món i, no obstant,  pren el cos de Jesús amb profunda consternació. Voldria fer l’impossible: tornar-lo a la vida. Que la vida sigui! Però Jesús és mort i viu ja d’una altra manera en el propi home abraçat al seu cos. Llavors de Jesús al llarg del temps!

 

El pintor que pinta és un home també provat per la vida, ha vist la mort de tres fills i la de la seva esposa. Sap el que és el dol, l’absència, la ferida. I tot en el quadre, gosaria dir, porta aquesta petjada subtil i aguda, com un fibló.

 

Ahir, i abans d’ahir, i l’altre ahir, se’ns acosten persones que viuen al carrer, arriben els primers freds, les pluges,  i expliquen la seva situació amb desesper i vergonya, gent que mai no hagués imaginat res del que els ha passat, i en el cor del que els escolta, sovint veient les llàgrimes d’aquests homes amb el pas del anys ja llarg, neix una profunda misericòrdia i un desig, potser impossible, també de tornar a la vida als que van ja camí de la mort. Hi ha tantes maneres de morir! Ajudeu-nos a ajudar.  

Encara no hi ha cap comentari

 


DC7Jf Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web