Dissabte, 14 de juliol del 2012

13 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

"Vinc de rehabilitació. Cada dia estic pitjor. Crec que no em queda massa temps. Lluito, i lluito contra la malaltia, però no puc. No estic bé mentalment, i estic convençut que això ha fet empitjorar la meva salut. M'has d'ajudar, si no intervens, jo no hi veig cap solució, o no em fan cap cas, o no s'adonen de la gravetat de la meva malaltia. Jo vull estudiar. Vull fer aquest batxillerat. Penso que Educació m'ho hauria de facilitar. I no ho veig per enlloc. No puc estudiar per ordinador, mira com tinc els ulls, la quimio m'ha deixat tantes seqüeles! M'han d'ajudar, tinc una leucèmia, no tinc una malaltia banal. El batxillerat és la vida! Jo vull aprendre, aprendre, abans de morir, jo vull saber, saber és molt important, i a mi m'agrada. Em podeu tornar a fer classes? Sóc molt jove, arribaré als vint anys? No ho sé, però ajuda'm, perquè jo m'hi perdo."

Encara no hi ha cap comentari

 


PkYNM Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web