Diumenge, 12 de maig del 2013

12 de maig de 2013

Fill meu germana meva

Bellesa d'aquest temps de flors a Girona, ahir els carrers inundats, i les flors, que ens parlen de reialmes de quietud, de benestar,  com un convit a una vida de pau i de calma.

 

Tot el dia d'ahir, per contraposició, va ser un reguitzell de vides ferides. Baixada als inferns cinc vegades. "No vull, Senyor, no hi aniré" I hi vas, fins que ja el dia s'ha fet nit fa estona, i se'n va l'últim, i es clou una altra jornada d'estar amb els qui pateixen del món. Diàlegs interns amb el Senyor tot el dia, davant de tant de dolor, de tanta desfiguració. Com podríem fer de la terra un lloc més habitable per a tothom? Avui, que és l'Ascensió, com Crist ressuscitat es fa present en cada vida? Alguns, dues de les persones amb qui vaig estar, em van parlar d'autèntiques experiències de Déu. Voldria pensar que Déu hi és, fent-los avançar cap a la seva llum.

 

Però, escoltant-los, també he de dir, la nostra pobra família humana en mans de tants de depredadors. No crec ja que haver compartit el dia d'ahir canviés el cor dels depredadors. Veig el món en mans de persones que tenen una voracitat sense límits. I fa por. Quan veus les ferides de la humanitat, el cor se't trenca. En un altre ordre de coses, cada dia crec més en els camins de la reconciliació, tenim molt a perdonar-nos, molt a comprendre'ns els uns dels altres. Com podríem arribar a construir una comunitat en què la bondat fos l'eix central, la senzillesa, una forma de relacionar-se, la comprensió i acceptació de l'altre, un camí a recórrer cada dia?

 

A l'hora de dormir, en les lectures tan variades de la meva vida, llegeixo "Los santos" de Cyril Martindale, i hi disfruto, un vertader regal abans que en el son reapareguin els fantasmes del dia.

 

Senyor, que seguim els seus, teus,  camins, en la misericòrdia, en la senzillesa, en la pau interna, que no es veu. I, beneeix-nos, en les nostres pròpies defallences, en els nostres propis sofriments, fes-nos trobar companys en aquesta esperança, que ens estimin, ens comprenguin, ens perdonin i ens ajudin a portar la fusta de la teva creu, i beneeix els qui ens has confiat, que trobin sempre cors i mans que puguin alleujar la seva existència tan dura.

Encara no hi ha cap comentari

 


4dPFB Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web